Sorpresa

Han passat les eleccions gregues, aquestes que sembla que a Europa tothom temia –però l'Estat espanyol, més–, han guanyat els partits que estan a favor que les coses es mantinguin més o menys com estan, i la prima de risc espanyola, què fa? Doncs continua pujant. I que me'n diuen del bo a 10 anys? Per sobre del 7%? Home, això no es fa! ¿No havíem quedat que el gran problema, allò que portava Rajoy, de Guindos i Montoro pel carrer de l'amargura era culpa dels grecs? ¿Que davant la inestabilitat i el perill que Grècia fos expulsada de l'euro havien apostat perquè el següent país a trontollar seria Espanya?

Doncs, no. Sembla que la causa de les nostres desgràcies –nostres, perquè de moment Catalunya és a dins d'Espanya– no són els grecs, sinó d'altres.

Aquí tenim dues opcions: podem mirar cap enfora i assenyalar Alemanya –que és el principal contribuent als fons de rescat que es fan i es desfan– o podem mirar cap endins. Si triem aquesta segona via, que és la més honesta i encertada, tant dependrà del punt de vista. Si ho mirem nosaltres, els catalans, parlarem d'una estructura de l'Estat artificialment sobredimensionada i d'una política obsessionada pel centralisme i l'aparença.

Però, si ho miren des de Madrid, la culpa serà de l'Estat de les autonomies, d'unes autonomies que no se saben administrar, d'unes autonomies que es van crear per lligar curt els catalans i els bascos. En conclusió: la culpa és dels catalans. De qualsevol menys d'ells, d'un govern que des de fa mesos navega sense rumb.