La Confiança va plegar

A Reus, per allà els feliços vint i una mica els trenta, hi va haver una confiteria anomenada La Confiança, oberta al punt més fressat de la plaça de Prim, que va tenir d'entrada un gran èxit. Però es veu que no calculaven bé els escandalls i encara que tenien una justa fama van haver de plegar. Aquesta ensorrada menor d'una empresa petita també fou molt comentada pels reusencs. Van ser tan intensos els comentaris sobre el tema que en va sortir una mena d'admonició usada per les persones solemnes per dirigir-les al modest de torn. “No sigueu confiats –deien les persones propietàries de senys considerables–. Penseu que La Confiança va plegar.” El cert és que entre nosaltres, els reusencs i veïnat més pròxim, aquesta mena d'exhortació va tenir els seus efectes també considerables.

Ara som en un temps que per als de La Confiança era el futur remot, difícil d'imaginar. En canvi, per a nosaltres és el present, devorat per l'avenir que ens cau a sobre. I en aquest malaventurat present el tema de la confiança –qui ho havia de dir?– torna a ser a l'ordre del dia. Sembla que la confiança ha plegat, potser definitivament. Qui té confiança a qui? La gent, el poble –per cert, hi ha algú capaç de descriure'l?– ja no sap en qui
ha de confiar, ni de fora, ni de dins. Ho ha de fer amb els governs plurals, desorientats i suspectes? El BCE no confia en els bancs de l'Estat espanyol i la gent tremola perquè sap, agradi o no agradi, que el diner és la mare dels ous. En aquesta època procel·losa, amenaçadora, seria gratificant poder tenir fe i confiança en els propis governants. El nostre país té autonomia, una autonomia escassa i humiliant i molt poc democràtica, però existeix i ens permet formar un govern. En aquest moment difícil, tenim confiança en el nostre govern? Tenim confiança en el nostre Parlament? La Generalitat és un organisme que ens administra. I mereix la nostra fe i la nostra confiança?
El president de la Generalitat es pot considerar el president de Catalunya?

Però, ens hem de preguntar, com podem tenir confiança i fe en el govern que administra Catalunya i en el Parlament sencer (tot i la gentada que votà amb il·lusió, que no és la mateixa cosa) si no són capaços ni d'aclarir-nos el que ha passat en l'afer del Palau de la Música, un tema tan sensible per a la gran majoria de catalans?