Pedagogia volcànica

Fa pocs dies, perseguint vulcanòlegs pel Croscat de Santa Pau –participaven en el congrés internacional Volcandpark–, em deia Llorenç Planagumà, un geòleg olotí, que a Olot no calia un gran museu dels volcans, sinó guies ben formats que facin pedagogia sobre el terreny als consumidors de vulcanisme. I com que Planagumà és un referent científic d'aquesta zona em va fer pensar. Em va fer pensar perquè la construcció d'un gran museu dels volcans a Olot és una tema històricament recurrent i alguns el veuen fins i tot com un dèficit històric. Sense menystenir, només faltaria, l'actual museu de la torre Castanys del parc Nou. No és gens gratuït tractar sobre aquest museu. Com ja he dit fa poc, més d'un centenar de vulcanòlegs de tot el món han estat sobre el territori i això genera debat i fa replantejar coses i, sobretot, arran d'aquest congrés internacional s'ha tornat a posar en primer pla de l'actualitat el tema del museu. De fet, és una de les propostes del programa electoral de CiU, que ara governa a l'Ajuntament d'Olot.

Enlluernats pel museu del Parc Europeu dels Volcans de l'Alvèrnia francesa, on es fa un vertader viatge al centre de la Terra, són molts els qui pensen que un bon museu –i segurament el terme bo l'associen a monumental– hauria de ser la peça clau per a la difusió del vulcanisme olotí. Potser, i ara que s'està en una fase de pensar les coses, seria bo capgirar-ho tot plegat. El vertader museu és tota la zona volcànica de la Garrotxa, una de les extensions d'aquest tipus de geologia més importants a Europa. I potser és veritat que només cal fer-hi destacar els atractius que té i facilitar-hi la visita d'una forma totalment sostenible, sense massificacions i posant l'accent en la pedagogia, en una pedagogia de qualitat sobre els aspectes geològics, botànics, zoològics, mediambientals, paisatgístics... D'això, a Olot, hi ha empreses punteres i coneixedores de l'entorn com ningú. El nou museu segur que cal, però des d'aquesta altra perspectiva. Segurament se li haurà de penjar qualsevol adjectiu menys el de monumental.

El moment econòmic de les administracions no és l'adequat per fer aquest tipus d'equipaments, però el govern local hi ha començat a caminar. Una empresa especialitzada ha visitat altres zones volcàniques per agafar idees i està redactant un estudi sobre aquest futur equipament. El fet que ja no es parli de museu, sinó de parc dels volcans d'Olot i, sobretot, la idea d'aprofitar la centralitat de la reserva natural del parc natural de la Garrotxa del volcà Montsacopa com a peça clau del futur parc fan ser optimistes. De moment, s'està en una fase de pluja d'idees. És el moment, doncs, que l'Ajuntament d'Olot s'escolti tothom. I que ho faci tenint en compte que, a la ciutat i a la resta de la comarca de la Garrotxa, hi ha gent de tots els àmbits, des del científic fins al turístic, que fa molts anys que treballen el vulcanisme, que s'estimen el vulcanisme.

L'oportunitat hi és. La idea s'ha de definir bé per no errar-la. Potser caldrà posar-hi imaginació per trobar els diners que calen –segurament amb la participació privada–, però paga la pena, ara, que de moment no hi ha ni un sol euro per al tema, aprofundir en el debat, en les idees, en el projecte.