Prou massificació turística

A Barcelona voldríem els turistes més nets, menys sorollosos, menys borratxos, més gastadors, i fins i tot, diríem que els més guapos. Dissortadament, no és així. S'hi troba de tot. I, darrerament, per la conjuntura econòmica, augmenta allò que en podríem denominar el turista escombraria, que és el que no deixa ni un duro, o en deixa molt pocs i, a més, emprenya en tots els sentits.

Ara, les associacions de veïns del Raval han fet un manifest en què demanen a l'alcalde que, si ha de canviar el pla d'usos del barri, no ho faci en el sentit de tornar a permetre l'establiment d'hotels i botigues turístiques. Tenen raó, és obvi que no en calen més. Però, com sempre, el que hi ha de fons és la reflexió sobre quina relació volem tenir amb els visitants. Per què Barcelona, sense deixar de perdre el seu carisma, no pot controlar una mica més els efectes perniciosos del turisme? Per què Barcelona és plena de pisos que es lloguen il·legalment a turistes? Sí, ja sabem que darrerament es controla més, però no s'acaba d'extirpar el problema. Perquè llogar pisos als turistes no és dolent, ni de bon tros. Sí que ho és fer-ho d'amagat. Perquè després, quan aquests turistes destrossen les escales i torturen els veïns, no hi ha manera d'esclarir-ne les responsabilitats.

Per què no es donen a Londres o a París els espectacles depriments que sovint poden veure's a Barcelona a l'estiu? Als països anglosaxons (fins i tot a França) és d'allò més normal, per exemple, que la policia es dediqui a endur-se sistemàticament a dormir a la presó tota la gent que es passi mínimament de rosca amb les ordenances. Hi dormen la mona el dissabte. I els interessats (o el seus pares) han de pagar multes perquè els deixin sortir. És una altra cultura, molt més hipòcrita, si es vol –durant la setmana no beus, treballes; el cap de setmana, desbarres–, però més respectuosa amb relació a la convivència general. Barcelona és mediterrània i llatina (són dos termes complementaris, no pas sinònims) i s'ha de notar. Però hi ha mínims que Barcelona no pot traspassar. I un és la lluita, ja no contra la qualitat dels turistes, sinó simplement contra la massificació. I és lògic que la falta de claredat de l'Ajuntament sobre el nou pla d'usos del Raval provoqui por. Perquè no sols cal continuar controlant a fons el desgavell dels pisos il·legals, sinó que autoritzar nous hotels i nous establiments comercials turístics seria un gravíssim pas enrere.