Narcís Gelats, el banquer

Amb motiu de la II Fira dels Americanos celebrada recentment a Lloret hi ha hagut algunes novetats interessants, entre elles un col·loqui entre descendents d'alguns antics emigrats a Amèrica. Un d'aquests descendents, vingut expressament des de Pennsilvània, ha estat Juan L. García-Tuñón, besnét per via materna del banquer cubà Narcís Gelats i Durall. Amb el senyor Juan hem compartit algunes hores, hem rememorat fets pretèrits i hem recordat el tarannà de l'avantpassat. Gelats havia nascut a Lloret, de nissaga marinera, el 1845. En iniciar l'adolescència va embarcar cap a Amèrica i als 14 anys començà a treballar en el comerç. Amb els guanys acumulats, vers 1870 fundà la casa N. Gelats y Cía., una banca que se sustentava bàsicament en el sòlid capital familiar i no en accions. El prestigi i la influència que assolí amb el temps fou notable. Gelats arribà a ser regidor de l'Ajuntament de l'Havana, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, de la Societat de Beneficència Catalana, de la Clearing House, societat financera, i de moltes altres entitats i institucions. Aconseguí una gran fortuna i envià molts diners a Lloret per restaurar l'església parroquial i altres ermites. Morí el 29 d'abril de 1929. S'explica que en un dels cracks de la borsa de Nova York, la gent, espantada, corria cap als bancs a retirar la major part del diner que hi tenia. Gelats donà l'ordre de tornar tots els diners dipositats als qui en demanaven tímidament una part. Fou una gran jugada psicològica. Els clients es van adonar que el banc era sòlid i les cues que es formaven amb els qui anaven a retirar efectiu es van començar a formar a la finestreta d'on s'anaven a fer els ingressos. Tothom tornava a dipositar els diners i encara ho augmentava. La banca Gelats superà la crisi sense cap problema. En una altra ocasió, essent regidor de l'Havana, en comprovar que, a l'hora de votar, havia d'assentir al que proposava el cap del seu grup, s'hi negà en rodó i va dimitir al·legant que ell tenia i defensava les seves idees personals i no havia anat allà per ser el ninot de ningú. Ara que la gestió dels bancs resulta tan esperpèntica i lamentable i que, en política, sobreviuen gairebé només aquells que són “la voz de su amo”, la personalitat de Narcís Gelats i Durall emergeix i brilla encara més enmig de tanta mediocritat i tanta inutilitat institucionalitzada.