Sinceritat

En determinats cercles ha caigut molt malament la sentència del Tribunal Constitucional que, amb un sol vol de diferència, legalitza Sortu i, per tant, permet que es presenti en els pròximes eleccions legislatives basques. Alguns parlen del fracàs de l'estat de dret. D'altres demanen obertament que es modifiqui la llei de partits per tornar a barrar el pas a l'esquerra abertzale que vinculen amb ETA.

Aquests que ara bramen contra el Constitucional i exigeixen que sigui renovat i modificat des dels fonaments són els mateixos que quan el tribunal van ribotar sense pietat el tercer estatut de Catalunya van aplaudir el dictamen i el van saludar com una victòria de l'estat de dret. En què quedem? Són els mateixos que exigeixen un canvi de llei electoral perquè les veus de Catalunya i d'Euskadi no es puguin sentir a Madrid.

Perquè, on és el problema ara? Sortu, en obediència a la llei de partits que va impulsar el PP i va tenir el suport del PSOE, condemna la violència terrorista en els seus estatuts. Però ara no hi ha atemptats i tampoc hi ha possibilitat de demostrar que no és un recurs retòric. Els detractors de Sortu, doncs, afirmen que la condemna... no és prou sincera.

Caram, em pregunto jo, i ells com saben que no ho és, de sincera? És que tenen algun superpoder per esbrinar-ho? Si és així, què fan perdent el temps a les tertúlies? Per què no acompanyen la delegació espanyola a negociar per Europa? Tenint la capacitat de llegir el pensament que tenen, en un parell d'hores tenim solucionada la crisi.