Llengua i pau

No serà perquè no me'n moro de ganes, de parlar de llengua, en veure i viure els constants atacs dels governs del PP al País Valencià, i darrerament de manera acarnissada també a les Balears. Un intent barroer de ferir el més simbòlic de la nostra identitat comuna. Però aquesta nit passada la presidenta d'Òmnium Cultural ha estat prou contundent i explícita, allà on calia ser-ho –a l'homenatge d'Òmnium al pare Massot–, i una agradable vetllada amb catalans del sud, de llinatge Ventura i Penalba, m'han omplert –que no calmat– aquesta meva part de l'esperit.

I com que d'això, a més, ja en parlaran d'altres amb molt més encert que no pas jo, i com que del que us vull parlar jo avui no crec que en parlin gaire els mitjans, em permeto recuperar l'energia d'una gent honesta, valenta i compromesa, que treballen en un espai que es diu Fundació per la Pau, i que resulta que estan sent referent i lobby a la futura reunió de Nacions Unides que ha d'aprovar un nou tractat internacional de comerç d'armes d'aquí a poc més d'un parell de setmanes.

Són una de les entitats de referència a nivell mundial que Nacions Unides ha escoltat per elaborar aquest document de mínims. Reben i rebran pressions de les empreses a les quals denuncien, i que estan mirant que el govern espanyol fins i tot les indemnitzi desprès d'haver perdut milions en els seus negocis tacats de sang i vergonyes. I ara ens demanen un esforç més: que signem la petició que demana als governs del món que al juliol acordin un nou tractat de comerç d'armes que protegeixi de manera efectiva els drets humans, la vida i els mitjans de subsistència de les persones. Les armes serveixen per a la repressió, l'assassinat i la tortura de milions d'homes, dones i infants; però també els impedeixen l'accés a l'aigua, al menjar, a la sanitat o l'educació. Aquest no és un tractat revolucionari, però sí necessari i assumible. Per tant jo ja l'he signat, i espero que vosaltres també us hi animeu: www.fundacioperlapau.org/tca