Vermells com una tomata
Diuen que la primera víctima d'una guerra és la informació. En casos de crisi econòmica important, la primera víctima deu ser la lògica, perquè d'informació encara n'hi ha, vacil·lant i poruga, però n'hi ha; en canvi la lògica es troba molt a faltar. El títol de Time sobre l'últim capítol del calvari espanyol, “You say tomato, I say bailout”, posa en evidència les ganes d'amagar l'ou que té el govern: digue-li com vulguis, que tothom sap que és un rescat. És un costum que ve de lluny. Hi va haver un govern que disfressava la incorporació en l'OTAN dient que es tractava de l'“Aliança Atlàntica”. Un altre va intentar fer passar un atac bèl·lic d'abast internacional per l'acció d'un grup terrorista local, quan tothom sabia ja –detalls a part, alguns encara per aclarir– de què es tractava. L'únic que aconsegueixen demostrar els que actuen així és la pròpia incapacitat de gestionar el moment. No s'adonen potser que avui dia no poden governar com si la gent només tingués accés a la informació de la premsa del Movimiento? Això és un rescat, perquè ho és i perquè tothom ho diu. Encara que, si haguéssim de parlar amb precisió, més aviat és un segrest; el rescat és el que anirem pagant a partir d'ara. És un segrest atès que significa una disminució del marge de maniobra econòmic, una pèrdua de capacitat de prendre decisions polítiques; una limitació de la sobirania, en definitiva. La lògica ens hauria de fer anar pel camí de la sinceritat i l'assumpció de responsabilitats, però sembla que el govern prefereix mantenir uns aires de grandesa del tot injustificats –en espera de poder tornar a adjudicar obres tan essencials com l'AVE a Don Benito– mentre assaja bastes maniobres de distracció política, que com és de consuetud a Espanya giren al voltant de Gibraltar, el futbol i l'escenografia nacional. Es pensen que no ho veu tothom que treure a debat les xiulades esportives a l'himne és com a mínim agafar el rave per les fulles? I que tenir un cap de govern tan ocupat que no gosa donar la cara quan la Unió Europea intervé a casa seva però sí que té temps l'endemà per anar a veure futbol és tenir ganes de quedar malament? I que fer-se els ofesos esgrimint un anacrònic irredemptisme respecte a Gibraltar és afegir el ridícul a la inoportunitat? Potser encara se'n sortiran perquè la política és l'única activitat humana que permet sobreviure sense fer el més mínim ús de la lògica.
