ca montes
Dret a votar
La campanya d'intimidació del govern grec és un autèntic desastre per a la democràcia
Diumenge Grècia anirà a votar. Són unes eleccions transcendentals per al país i per a la Unió. I no és estrany per això que la tensió s'haja instal·lat en la campanya. Fins a un límit, però. Veig amb alarma com s'ha orquestrat una enorme campanya d'intimidació contra la possibilitat que els grecs decidisquen votar un partit, Syriza, que capitalitza la crítica contra el rescat patit per Grècia i les duríssimes condicions imposades als seus ciutadans.
Des de dins i des de fora. A Grècia mateix hi ha partits que afirmen que els tallaran la llum aquella mateixa nit si guanyen els de l'esquerra radical. Però déu-n'hi-do també des de fora. Aquesta setmana hem vist com un informe teòric, segons els seus autors, sobre un possible corralito grec es transformava en portades espectaculars que després eren convenientment posades en relleu a Grècia mateix –i no ens enganyem, que aquest era l'objectiu de la diguem-ne filtració.
Si jo fos grec diumenge votaria Syriza. Primer perquè crec que la seua plataforma electoral és molt sensata. Més enllà de manipulacions interessades Syriza no vol que Grècia abandone l'euro i encara menys la Unió Europea. El que diu és que les condicions són insostenibles per al poble grec i cal renegociar-les. I el que afirma és que Europa ha de canviar urgentment de política. Que l'austeritat ens està ofegant i condemnant a tots –opinió que compartisc absolutament i que ja és un clam arreu de la Unió. Però si jo fos grec votaria també Syriza perquè crec que cal defensar el dret a votar el que vols. La campanya d'intimidació del govern grec és un autèntic desastre per a la democràcia. A Itàlia ja mana un senyor que no l'ha votat ningú –i això no es pot oblidar per més que ho estiga fent bé–. Ara què volen? que els grecs no voten a qui creuen que pot treure'ls millor de la situació actual?
Sir Winston Churchill, en acabar la guerra, no va guanyar les eleccions, malgrat el seu heroic comportament bèl·lic. Amb la seua ironia fina va respondre dient que la democràcia és perfecta però té el problema que tothom vota el que vol. Doncs per molts anys que així sia.
