Crits oportuns

En els darrers dies he sentit diverses vegades opinions que qüestionaven els reiterats crits a favor de la independència que va haver-hi durant el concert contra la sida al Palau Sant Jordi (a la foto, un moment del concert). Com que jo vaig ser-hi, i vaig afegir-me als crits, m'he vist obligada a plantejar-me si, realment, aquestes persones tenen raó i aquell gest –en el meu cas sorgit directament des del fetge– estava fora de lloc. Segons he llegit als diaris, aquesta setmana també hi ha hagut crits independentistes al Palau de la Música, durant l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Josep Massot. Segurament l'acte del Sant Jordi i l'acte del Palau no són comparables però, tant li fa: crec que el que tots dos posen de manifest és un estat d'ànim al país. Estem tan impacients, tan enfadats, tan exigents, que qualsevol reunió de catalans és bona per reafirmar la nostra urgència i, si en aquesta reunió hi són presents els nostres representants polítics, més encara.

Per cert, al Sant Jordi vaig estar asseguda a prop de la filera dels polítics i em va semblar que alguns estaven realment petrificats davant de la força que demostràvem els seus governats, a dalt de l'escenari i a les grades. En sortir del concert, va cridar-me l'atenció –jo que tantes vegades m'he esforçat a desmuntar la demagògia que critica la vida regalada dels polítics– la filera de cotxes oficials amb el seu xofer esperant a dins. Segur que cal anar, un divendres a la nit, a un concert solidari, en cotxe oficial? Crec sincerament que els nostres representants polítics estan paralitzats per la situació –la brutal crisi econòmica– que els supera i que encara no han entès alguns dels canvis que s'estan produint. Entenc que els costi prendre decisions que podrien ser definitives i són –segur– arriscades. Per això penso que necessiten una empenta i aquesta empenta només pot venir de la gent. Segurament podríem fer més –som un poble pacífic i prudent, que s'agafa als versos d'un poeta– però trobo que és natural que cridem a favor de la independència cada vegada que tinguem ocasió, sigui o no sigui el moment adequat, des d'ara, fins que arribi. Ens hi estem jugant massa i, ara sí, tenim pressa, molta pressa, perquè els esdeveniments s'estan precipitant.