L'endemà del dissabte

Una història potser instructiva: fa uns tres lustres que es van descobrir els cossos cremats –la majoria suïcidats– de 53 membres de l'Orde del Temple Solar a Suïssa, repartits entre dos xalets. Entre els morts hi havia els dos fundadors de l'orde: Joseph di Mambro, un joier d'elit, i Luc Jouret, un metge homeòpata. Aquests havien convençut els seus seguidors que l'orde medieval dels templaris –els cavallers que escortaven els pelegrins a Terra Santa i cuidaven els seus diners (fins que Sa Santedat Climent V va fer cremar viu el Gran Mestre templari, el 1314)– mai no havia deixat d'existir, i que ells (els fundadors) n'eren els veritables hereus espirituals.

Una herència, aquesta, que havia estat protegida durant segles pels catalans, segons un tal Guillem Grau i Rifé, de Toloriu, que, a mitjan segle XX, va proclamar que Catalunya, justament, era l'únic lloc del món en què la tradició templària esmentada havia sobreviscut intacta, raó per la qual es va declarar Gran Mestre de la branca catalana de l'Orde Sobirà i Militar del Temple de Jerusalem, un dels antecessors de l'Orde del Temple Solar. (A més a més, s'aprofitava de les seves diguem-ne qualificacions templàries –com també d'una suposada descendència de l'emperador asteca Moctezuma II– per vendre ducats, comtats i marquesats inexistents a catalans tan esnobs com crèduls, fins que la policia el va enxampar als anys setanta).

Tots els membres de l'Orde del Temple Solar –tot i ser (o justament perquè eren) de classe mitjana alta (directius de multinacionals, funcionaris importants, alcaldes...)– acabaven tan entabanats per Di Mambro i Jouret com les víctimes també adinerades del senyor Grau; tant, que donaven quantitats importants als seus dos líders espirituals perquè aquests poguessin viure com déus sense donar res a canvi que no fossin uns rituals simplistes i unes promeses d'una felicitat futura que van acabar amb un suïcidi col·lectiu. Ben mirat, potser sí que tots tres estafadors –Di Mambro, Jouret i Grau– eren els hereus autèntics, tal com pretenien, dels antics templaris: sobretot si pensem que aquests van acabar aprofitant-se descaradament dels diners que els pelegrins a Terra Santa els confiaven, tot inventant així –segons ens asseguren els historiadors– la professió, tan valorada avui en dia, de banquer.