Turisme de borratxera

No hi ha estiu que alguns mitjans de comunicació no ens l'hagin anunciat prèviament denunciant el turisme de borratxera. No hi ha estiu tampoc que no vagi precedit de les declaracions d'alguns alcaldes o d'alguns regidors de turisme o d'ordre públic que ens fan saber que es dictarà un decret d'alcaldia contra el turisme de borratxera. Però han anat passant anys i decrets d'alcaldia, i el turisme de borratxera no només ha anat resistint, sinó que s'ha estès allà on han anat arribant molts turistes. De les platges de Lloret, per entendre'ns, als barris vells de moltes ciutats i a les rambles de Barcelona. De fet, amb el turisme de borratxera ha passat el mateix que amb la crisi: que tot i que ens asseguraven i que ens asseguren que ho arreglaran “al més aviat possible”, tal com acostumen a dir quasi tots els regidors, quasi tots els alcaldes i quasi tots els decrets d'alcaldia, resulta que ha resistit amb molta més força que el sistema financer espanyol. Deu ser que, a més d'aquells que volen fer negocis fàcils i ràpids, al darrere, hi ha també gent que no té gaires altres possibilitats de guanyar-se la vida. I deu ser encara que hi ha oferta donat que hi ha demanda perquè, tot i que no es digui gaire, molts dels joves que vénen a les nostres ciutats o a la nostra costa no arriben només atrets pel sol, pel mar i les platges. Però això la majoria dels mitjans de comunicació ho volen ignorar. I és per això que, quan parlen del “problema de turisme de borratxera”, es limiten a parlar de joves que fan bretolades, de llauners que són, mira tu!, més mal vistos que els que venen cocos a les platges, i de veïns emprenyats. Tots sabem que hi ha veïns que s'emprenyen perquè no poden dormir i que aconsegueixen fer callar campanars. En canvi, fins ara, no n'hi ha hagut que hagin aconseguit posar fi al turisme de borratxera. I això que aquests turistes no es limiten a fer nong-nog. Per què deu ser que no se'n surten?