El Tísner encoratjador

Els aniversaris de gent rellevant que ens ha deixat han d'esperonar-nos en hores de prova com les que els catalans vivim ara. Enguany commemorem, entre altres, el centenari d'Avel·lí Artís-Gener Tísner, escriptor i artista en els més diversos oficis. Per damunt de tot, un home que afrontava amb optimisme adversitats i maltempsades.

Els joves que treballàvem al seu costat en el diari Tele/eXpres albiràrem llums en el fons del túnel dels anys setanta gràcies als mètodes que ell emprava per encoratjar-nos a recuperar la fe en la pàtria i la democràcia delmades per la guerra. Ens explicava com era la Catalunya que havia deixat el 1939. Ens deia que podíem refer-la. Tal com explica en el seu llibre Al cap de 26 anys, ens donava “un bon patac a l'esquena, i fèiem petar la xerrada –i la conya– d'una a dues de la matinada (pels volts de les tres els dies que el Barça jugava a fora!)”.

Sovint el visitaven a la redacció periodistes que venien de l'exili. Un d'ells fou Lluís Aymamí i Baudina, autor de l'obra El 6 d'octubre tal com jo l'he vist, el millor gran reportatge d'aquella efímera independència del 1934 com 556 Brigada Mixta d'Avel·lí Artís-Gener és la millor crònica d'uns episodis del front el 1936. Són llibres que podria reeditar ara Quim Torra. Tinc un exemplar de l'obra d'Aymamí que el meu avi conservà després de la guerra, amagat en un calaix per por dels escorcolls. L'autor em dedicà aquell vell exemplar amb unes frases d'esperança en l'avenir suggerides pel Tísner vitalista que obria camins a tothom.

Tísner em presentà Francesc Vallverdú. Duia sota el braç l'original del meu llibre sobre el barri de les Corts que Edicions 62 publicà el 1976. Tan aviat com aparegué el llibre, Tísner em proposà que ingressés en el PEN Club, del qual sóc soci encara. Li vaig agrair que em donés aquelles empentes. Contestà que ho feia esperançat en l'esperit de resistència vigorosa d'un país on els avis havien conservat llibres que els autors perseguits podien dedicar als néts en tornar de l'exili.