Grans enigmes

¿No heu observat que quan tallem ceba plorem menys que abans, com si les cebes haguessin perdut alguna virtut irritant?

¿Us heu adonat que en els partits de bàsquet ja no se sent aquell insuportable nyiic-nyiic que feien les soles de les sabates dels jugadors? (Per cert: hem guanyat la lliga, vostès i jo també, i amb els nostres colors, no amb colors aliens.)

¿Heu reparat en la quantitat de joves que mengen a ple sol? On és aquella cobejada ombreta, a les terrasses o al camp? ¿Com es pot menjar una paella sota els rajos inclements del sol?

¿Heu sentit la cançoneta de moda, “Ai, se eu te pego!”, insultant en totes les accepcions de la paraula pego?

¿Heu rumiat en l'absurditat d'estirar-se la pell perseguint el somni de la joventut, mentre les artèries, els ossos i les vísceres envelleixen fora del control estètic?

¿Us heu plantejat un enigma que és força revelador? Em refereixo a aquest fet: vas pel carrer, o ets al metro o al tren i entren una colla de xicots amb banderes espanyoles; en una altra ocasió els qui entren van amb banderes catalanes. ¿Són manies meves o un grup amb banderes espanyoles em produeix pànic i el de les catalanes, alegria? ¿Només em passa a mi?

¿Heu quedat estupefactes en saber que qui controla els bancs, el Banc d'Espanya, té els peus de fang, i que qui controla la justícia (i el Tribunal Suprem), també? Presumptament, vull dir, glups.

¿Heu vist algun altre país al món on la gent pel carrer llanci peles de taronja i de plàtan al seu president? ¿Us heu preguntat a qui representa un manso a qui només segueix un minso percentatge en el seu afany lingüicida i a qui almenys un diputat està disposat a desobeir? ¿No ens deien que “no es la hora de identidades”?

¿Heu llegit que els pobles que estan declarant persona non grata el rei d'Espanya van en augment?

¿Heu sabut que han donat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al pare Massot, i que aquest savi, humil i tenaç, va merèixer una ovació immensa, amb tota justícia?

¿Heu traduït l'eslògan “Juntos, podemos”, que en catalana llengua és: “Separats, podem!”?