Tabac

Més enllà de si s'ha de relaxar o no la prohibició de fumar en alguns llocs públics, l'actitud de la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, és indicativa d'una manera molt concreta d'entendre la realitat. A veure si el liberalisme de què tant presumeix la lideresa serà això: carregar-se sense contemplacions tot allò que s'interposa entre ella i les seves finalitats.

Esperanza Aguirre, després d'acollir la delegació de l'Eurovegas i de presumir d'un Madrid bilingüe, va manifestar: “Evidentment, la prohibició de fumar es canviarà.” Perquè el senyor Adelson i companyia volen que els seus visitants puguin fumar tant com vulguin. La seva col·lega de partit i ministra de Sanitat, Ana Mato, ha defugit desmentir-la. Doncs apa, aquí tenen una idea per estalviar: tanquem el Congrés dels Diputats i que els inversors ens facis les lleis.

És a dir, que el clam de milers i milers d'empresaris de la restauració perquè fos permès fumar en determinades circumstàncies no han servit de res, però Aguirre està tan desitjosa d'atrapar una inversió que no serà tan profitosa com sembla que ara sí, ara és capaç de demanar un canvi de lleis. Sí: les lleis que són l'eix central d'un estat de dret que sembla que només perilla quan són els catalans els que hi ha pel mig.

Si es relaxa la llei del tabac per al senyor Adelson s'ha de relaxar per a tots. És igual que el tabac perjudiqui els que fumen i els que són a l'entorn. Total, si perds la salut després vas a la sanitat pública i et deixen com nou, oi?

D'això se'n diu tenir una vista d'àliga.