Regla de tres

Ja he escrit aquí més d'una vegada que als catalans ens toca més el rebre quan a Espanya li'n passa alguna. També he explicat que crec que és una cosa genètica que tenen, que ni tan sols ho fan amb plena consciència i planificació, sinó que els surt de dins. La meva teoria és molt simple: ve a dir que Espanya encara té ànima de gran imperi i que cada vegada que hi ha alguna situació que el deixa en evidència, doncs que algú n'ha de pagar les conseqüències. I aquí estem els catalans perquè l'ànima imperial espanyola foti alguna garrotada als submisos de torn.

No vull dir amb això que el que ha perpetrat el govern aragonès amb la seva nova llei de llengües i l'aragonès oriental sigui una maniobra de distracció planificada per distreure l'atenció de les rebolcades que Rajoy i el seu govern reben dels mercats, de la premsa estrangera i dels que manen a Europa. No hi ha una relació causa-efecte directa, però no dubtin que una cosa té relació amb l'altra segons la teoria que els he exposat. Com que la política i l'economia no permeten als espanyols sentir-se importants, alimenten la seva ànima imperial fotent-se amb els catalans. I així passen els segles. Encara que facin el ridícul. Perquè mira que és fer el ridícul decretar per llei regional el que la filologia universal té molt clar. Com també és ridícula la decisió del govern balear d'anul·lar la llengua catalana com a requisit per treballar a l'administració. O l'ofensiva permanent del govern valencià contra el català que parlen allà. Recordem que des del 2001 tenen una Acadèmia Valenciana de la Llengua que va venir d'un pèl que no s'anomena Acadèmia de la Llengua Valenciana. Però pel fet és el mateix, es tracta de replicar l'Institut d'Estudis Catalans allà i donar força a tots els organismes oficials que presenten el català i el valencià com a llengües diferents. Tot és ridícul, però ho fan. Perquè els surt de dins.

I per acabar, tinc una altra teoria. Sóc de l'opinió que retraten més les accions que surten de l'ànima que les que es planifiquen. Per això acabo formulant la regla de tres següent: Si, com em sembla que és el cas, els espanyols són a l'economia i la política el que són a la filologia...