Por

És ben clar, malgrat que la senyora Soraya Sáenz de Santamaría faci veure que no, que l'extensió del sentiment independentista entre els catalans preocupa, i molt. De manera que ha decidit contraatacar no com fins ara, amb insults, sinó utilitzant l'argument de moda, que no és altre que el de la crisi.

La vicepresidenta espanyola va apel·lar divendres a la responsabilitat dels catalans per tirar endavant l'Estat. Sí, com si alguna vegada ho haguéssim deixat de fer. És clar que no ha estat tant per la responsabilitat, que això també, sinó per l'obligació.

El fet d'apel·lar a la responsabilitat dels catalans per entomar la crisi és tant com admetre que les aportacions de Catalunya són imprescindibles. És a dir, que ja no cola allò de manifestar amb veu saberuda que els diners que li són extrets a Catalunya no són tants com semblen, perquè després les indústries viuen d'Espanya.

S'apel·la a la responsabilitat, però també es vol fer por. Amb poc èxit. A mi m'han fet riure les advertències d'Alícia Sánchez-Camacho: si Catalunya s'independitza, ha dit, serà expulsada de l'euro. A banda que aquesta possibilitat és difícil d'argumentar, té el seu punt d'ironia sagnant que algú que pertany al partit del govern d'Espanya parli de l'expulsió de l'euro. Sí, perquè a tot l'Estat espanyol, i no només a Catalunya, li ha d'anat d'un pèl de no sortir escopetejada de l'euro. És millor no jugar amb foc, no troben? Si la situació empitjorés i a l'Estat el fessin fora de l'euro, què diria la senyora Camacho? Que amb la independència Catalunya seria expulsada de la pesseta?