Rio menys 20

La cimera de l'ONU sobre desenvolupament perdurable ha passat de dir-se Rio+20 ha ser batejada com a Rio-20. Ho han fet les ONG que han estat al Brasil amb l'esperança que la reunió servís per assolir un acord global en contra del deteriorament de la Terra. Alhora, han exigit que del document final es retiri l'afirmació que s'ha tingut el suport de la societat civil. Res d'això, ja que les renúncies certificades a Rio desmunten tota aspiració a preservar l'ecosistema.

Els abandons han estat sonats: no a una agència global per fer executar els compromisos; no a l'establiment d'uns terminis per deixar de subvencionar els combustibles fòssils; no a la transició clara vers una economia verda. A fi de comptes, la paraula fracàs està en boca de la Xarxa d'Acció Climàtica i d'altres veus independents. Per la seva banda, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, ha explicitat que les negociacions han estat difícils pels conflictes d'interessos.

Quin tipus d' interessos? Que potser l'economia verda no és capaç de portar al creixement i, per descomptat, al benestar? Un exemple el trobem a Uganda. Aquest país africà s'ha aplicat als cultius biològics, i n'està obtenint uns fruits tan saludables com econòmicament pròspers. Les seves exportacions han crescut dels
3 milions de dòlars l'any 2003 als actuals 42 milions. Els guanys també tenen a veure amb l'estalvi d'insecticides i fertilitzants, i vet aquí un dels punts clau del conflicte d'interessos. Si molts territoris seguissin la pauta d'Uganda, les grans companyies que fabriquen productes químics per a l'agricultura veurien restringit llur negoci. Una visió a llarg termini no forma part del seu univers, limitat a l'avui. Aquestes empreses, com les petrolieres i d'altres, no volen veure que la sostenibilitat no és el problema sinó la solució. Prefereixen esgotar recursos en lloc de fer el que l'Homo sapiens ha fet al llarg dels segles, reconvertir-se.