Lliçons de geografia
És veritat que Espanya no és Uganda, tal com fa uns dies tingué molt d'interès a deixar clar el president Rajoy davant la comunitat europea. L'orgull d'un regne on fa un munt d'anys no es ponia el sol encara fa valer la imatge dels barcos sin honra y honra sin barcos que fa que no sigui rescatada tot i que tothom parli de rescat. Aleshores, s'ha de matisar fins on calgui que Uganda és un país perdut en la immensitat de l'Àfrica i Espanya és, ho digué Rajoy, la quarta potència de l'Europa occidental. A Espanya no se la poc tractar de qualsevol manera.
Amb tot, Mariano Rajoy no obrí boca quan a l'assemblea de l'ONU sobre desenvolupament sostenible, a Rio, el president de la reunió l'anomenà “president de les Illes Salomó”, un estat de l'altra part del món format per un arxipèlag de més de vuit-centes petites illes i amb uns quatre-cents setanta mil habitants. Un estat on l'anglès és l'idioma oficial, malgrat que s'hi parlen més de quaranta llengües, segons les illes. Rajoy no s'immutà quan el nomenaren president d'aquell territori paradisíac, tot i que hi ha qui diu que ell ni tan sols se n'assabentà; doncs, com sia que el president de l'assemblea parlava en anglès, el líder espanyol, que no en sap un borrall, d'aquesta llengua, ho interpretà com una correcta salutació a la seva persona.
Uganda i les Illes Salomó ens han donat motiu de repassar les superades lliçons de geografia, però també ens fan reflexionar sobre el nivell i la consideració que rep la classe política espanyola. Mentre es debat el futur econòmic de l'Estat, Rajoy i De Guindos s'entretenen a parlar d'Uganda i a veure quantes voltes al món han de donar per evitar que es parli de rescat. El futur financer sembla muntat en unes muntanyes russes i tot importa ben poc mentre es pugui salvar amics i coneguts.
D'altra banda, la confusió del president de l'assemblea de Rio no fa altra cosa que manifestar el poc interès que genera el senyor Mariano Rajoy, que no importa gaire gens que vingui d'Europa o Oceania. Encara, en una darrera lectura, evidencia la pobresa política d'un estat que, en una societat globalitzada, pot tenir presidents de govern que desconeixen completament l'anglès. Així ens va.
