Comerç

El govern espanyol creu que té una gran recepta contra la crisi i contra l'atur. Es tracta d'estendre la llibertat d'horaris comercials a tot l'Estat espanyol; i a les zones turístiques, més encara. Naturalment, com que Rajoy i els seus estan convençuts de tenir la raó absoluta, els irrita això que les autonomies tinguin competències en el comerç i que algunes, com Catalunya, s'oposin a fer les coses sense preguntar ni com va ni quant costa. Els irrita a ells i a tots els seus corifeus, que s'han apressat a acusar Catalunya, un cop més, de ser enemiga de la llibertat.

Ningú d'aquests que clamen contra la proverbial estretor de mires dels catalans s'ha parat a pensar que el model comercial al nostre país és fruit d'anys de negociació per equilibrar els interessos de les grans superfícies i els dels petits comerços. Ells només pensen que ampliant els horaris comercials dels establiments que s'ho puguin permetre també augmentarà la contractació. Perfecte, això és el que passarà. Però un temps després tots els petits comerços que no puguin mantenir el ritme hauran de tancar i enviar els seus dependents a l'atur. Gran idea.

Abans de fer les coses per decret, fóra bo que el govern espanyol es preguntés per què a Catalunya, o a qualsevol altra comunitat, els horaris són els que són. Al capdavall, per molt que bramin els seus detractors, les administracions autonòmiques són més pròximes als ciutadans que no la de l'Estat.

Madrid planifica des del despatx, no des del territori. Això explica moltes i grans desgràcies.