Recerca universitària en temps complexos
L'actual situació econòmica ha generat desànim en les universitats. Les polítiques d'austeritat aplicades pel govern de l'Estat han estat especialment restrictives en les partides de recerca, que han experimentat una reducció del 35%. Val la pena recordar que, malgrat el menor marge de què disposen el conjunt de les administracions públiques, els pressupostos continuen essent documents de priorització política i per tant indiquen quin model de futur es vol. De fet, hi ha alternatives: Alemanya, aplicant també una política de contenció pressupostària, ha previst incrementar un 10% les partides destinades a la recerca aquest any. Això ens hauria
de servir de motiu per a la reflexió.
En els darrers anys les universitats catalanes s'han hagut d'adaptar ràpidament a un escenari molt més competitiu en els àmbits de l'educació superior i la recerca. Han hagut de fer compatible la progressiva internacionalització a partir de la consolidació d'un Espai Europeu de Recerca i d'Educació Superior i la millora contínua dels estàndards de qualitat amb una clara vocació de servei públic. Preservar el principi d'igualtat d'accés a unes universitats públiques de qualitat requereix un debat profund i madur que com a societat tot just s'ha començat a emprendre. Aquest escenari de retallades pressupostàries posa en tensió encara més unes sofertes estructures universitàries que a Catalunya han aguantat força pressió els darrers anys. Començant per l'adopció (amb cost zero) de l'Espai Europeu d'Educació Superior i continuant per haver demostrat nivells de competitivitat admirables –per exemple, en convocatòries del 7è Programa Marc o de l'European Research Council– tenint en compte els migrats recursos dels investigadors en recerca. Segons dades del darrer informe de la Fundació CYD, qui fa recerca a la universitat només disposa del 60% dels recursos de què disposa de mitjana un investigador a l'Estat.
El context és dur i compleX: convida a la demagògia i a adoptar posicions maximalistes, també a la universitat. Caldria deixar de banda les posicions efectistes per començar a actuar amb més valentia, realisme i autoexigència. En primer lloc, tenint clar que les polítiques universitàries i de suport a la recerca també estan minorades de partida pel dèficit fiscal. Aquest fet no exonera el govern de l'exercici de les seves competències, ans al contrari, esdevenir Massachusetts requereix d'entrada posar fi a l'espoli fiscal que pateix la societat catalana.
En segon lloc, a les universitats potser ha arribat el moment de la micropolítica: de procurar treure el màxim rendiment de tot el que es fa. Les universitats són institucions centenàries que procuren adaptar-se a aquest nou entorn, en molts casos amb prou èxit. Fa pocs dies, es feia públic el rànquing d'universitats de l'Estat, que situava la Universitat de Barcelona com a 3a millor universitat de l'Estat en recerca en economia. Les dues primeres universitats del rànquing en aquest àmbit també són catalanes, i fa temps que participen en una iniciativa conjunta d'internacionalització del postgrau. Amb molts menys recursos, la progressió de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB en els darrers anys ha estat innegable. Per consolidar i millorar aquests resultats, ara s'inicia el projecte UB Economics, que té com a objectius
la contractació de joves investigadors en el mercat acadèmic internacional, la internacionalització del màster i el doctorat en economia i la difusió externa de
la producció científica. És una inversió modesta però representa un estímul per afrontar el futur amb optimisme.
