Qui és que s'ha fet seva Europa?
Els patrons de la Unió Europea exigeixen cohesió financera i pressupostària i, per tant, més poder per a les institucions comunitàries. Quan encara no hem trobat la manera d'estabilitzar l'economia real, la que funciona gràcies a l'equilibri dels sectors productius i gràcies a l'efectiu disponible en les butxaques dels ciutadans, en la reunió que celebrarà demà i demà passat el Consell d'Europa ja es volen posar sobre la taula les bases per avançar en el camí d'una integració financera i política que doni seguretat a l'euro. S'anuncien propostes per portar els bancs a una normativa rígida i comuna que pugui ser auditada homogèniament per la UE i per limitar l'autonomia financera dels estats membres a través de la intervenció del deute i dels respectius pressupostos públics.
En certa manera, les condicions perquè Alemanya accedeixi a impulsar mesures de creixement econòmic –inversió– impliquen reduir els riscos que assetgen actualment l'euro i que provenen de la tendència dels governs del sud d'Europa a actuar donant prioritat als rendiments econòmics i electorals immediats i a menysprear una estabilitat econòmica menys brillant però més segura. Es basen, en definitiva, a limitar la sobirania dels estats membres.
Un cop hem arribat on som, és perfectament comprensible que qui ens ha de treure del clot vulgui seguretats, i no hi ha cap dubte que una Europa forta i cohesionada seria una garantia per a tots els que en formem part. La qüestió és si els mosaics que formen avui Europa estan prou nets o polits com perquè faci efecte la pasta cohesionadora que ha de permetre confegir un mural harmònic o si, com tot ho indica, les presses ens tornaran a abocar a un nou Maastricht sostingut amb filferros que es rovellen al cap de quatre dies.
Sense menystenir els valors idíl·lics d'una Europa gran, el cert és que qualsevol ens geopolític només té sentit i futur quan són els ciutadans els que se'l fan seu. Però quan al llarg de la història ha succeït alguna cosa semblant, hi ha hagut sempre pel mig un elevat nombre de criteris de caràcter patriòtic, un ingredient que, precisament ara, està sent utilitzat en sentit contrari. Encara més: més enllà de la comoditat de la unió monetària i de la lliure circulació de persones, tots els sondejos fets fins ara indiquen que la UE només se l'han feta seva els buròcrates que en viuen.
