AVUI ÉS FESTA
Joyce
a la literatura
una nova forma d'heroisme, basada en la
vida diària de l'home del carrer
No s'hauria de deixar escolar un mes de juny sense dir res de James Joyce i el seu Ulisses. I menys aquest any, que celebrem els 90 anys de la seva publicació. Si aquesta columna s'escrivís com el catecisme, hauríem de dir: Pregunta: què és l'Ulisses de Joyce? Resposta: la novel·la més important del segle XX. L'irlandès James Joyce és a la literatura el mateix que Picasso és a l'art. Havent demostrat que era un mestre de la narració convencional a Dublinesos, un llibre de contes, l'any de gràcia de 1922 Joyce ho va esmicolar tot amb la publicació de l'Ulisses. Què explica l'Ulisses? Les divagacions físiques i mentals de Leopold Bloom per Dublín el 16 de juny de 1904. Per què el 16 de juny de 1904? Perquè aquell dia, en un racó discret d'un parc de Dublín, una noia de poble, de Galway, la Nora Barnacle, va executar unes eficients manipulacions en el cos del jove Joyce que, en els seves paraules, el van fer un home. Joyce i Nora van passar la vida junts, lluny d'Irlanda, tot i que ell només va saber escriure sobre Dublín. L'Ulisses narra un dia corrent en la vida d'un home corrent. Leopold Bloom passa el dia fent petits encàrrecs. Esmorza ronyons, va en un funeral, menja un entrepà, es mira algunes dones, coneix un jove escriptor, Stephen Dedalus, i passa estones mortificat per les infidelitats de la seva dona, Molly. D'alguna manera, els tres personatges són iròniques reencarnacions urbanes dels de l'Odissea d'Homer: Ulisses, Telèmac i Penèlope. Cadascun dels divuit capítols parodia un estil literari o un registre lingüístic, de manera que l'obra és una mena d'enciclopèdia literària. Hi ha escenes de masturbació, defecació i fantasies sadomasoquistes que van causar escàndol, a l'època.
Joyce va incorporar a la literatura un nou heroi, l'home corrent, i una nova forma d'heroisme que no cal buscar en aventures èpiques sinó en la vida diària de l'home del carrer. El llibre té un final optimista. Yes és l'última paraula. Un sí afirmatiu a favor d'una humanitat retratada fins a l'últim detall en les seves petites misèries i
en la seva fràgil, perdurable dignitat.