L'endemà del dissabte

El dimecres dia 20 de juny, La Vanguardia va publicar una fotografia d'alguns dels participants en la cimera del G-20; hi havia Angela Merkel, Mario Monti, Mariano Rajoy, David Cameron i Barack Obama segons el peu de foto, que ometia, tanmateix, dos noms: els dels intèrprets que seien al costat del senyor Rajoy, l'únic monolingüe de la colla. Tinc entès que ni Zapatero ni González, igual que Rajoy, tampoc no parlaven res que no fos l'idioma de Fernando de Rojas (i l'anglès que Aznar parlava a les seves famoses conferències a Georgetown necessitava subtítols). I si els presidents del regne han estat monolingües, també ho han estat força ministres seus: no és per res que els funcionaris espanyols i catalans a Brussel·les donaven a l'actual ministre d'Hisenda –quan era eurodiputat– el sobrenom de Montonto.

El dissabte dia 23, l'Artur Mas va ser entrevistat al CNN. He de confessar que el president de CDC no és sant de la meva devoció política, però no puc ni vull negar que va parlar en un anglès més que excel·lent (vaig notar dos errors, només) tot explicant amb una concisió contundent què era Catalunya (un país) i quant pagava cada any a Madrid (20.000 milions de dòlars) i ho va aconseguir malgrat el tarannà obtús del seu entrevistador britànic, un perfecte tros de quòniam que cridava massa i coneixia Catalunya tan bé com jo conec l'autonomia polonesa de Masòvia.

M'imagino que el món de la política internacional funciona més o menys com a tot arreu: les amistats personals floreixen –i les coses importants es diuen– en moments informals, als passadissos, als descansos... En fi, en situacions en què els intèrprets solen fer més nosa que servei. Deu ser per això que a totes les fotos del G-20 Rajoy tenia aquell aire com de nen solitari. Curiosament, un dels altres participants, Barack Obama, està aprenent el castellà a marxes forçades per parlar als votants hispànics del seu país, on el castellà és la segona llengua més parlada. Com el català a l'Estat espanyol. Tant de bo que Rajoy en prengués nota, d'aquesta mostra de cortesia lingüística. Però no crec pas que ho faci: si ni tan sols vol aprendre anglès per parlar als líders més poderosos del planeta, no ens hem de sorprendre que ni li passaria pel cap aprendre el català per parlar als seus malaurats súbdits del nord-est d'Espanya.