201 anys

Dijous es van com­me­mo­rar els 201 anys de l'assalt final de la Grande Armée de Napoleó a la ciu­tat de Tar­ra­gona. L'exèrcit d'Aragó, diri­git per Louis-Gabriel Suc­het, va posar-hi setge el maig del 1811 i, després de gai­rebé dos mesos, va entrar-hi final­ment a mata­de­go­lla a les cinc de la tarda del 28 de juny. Les dar­re­res hores de la ciu­tat van ser ter­ri­bles, i els tres dies següents Tar­ra­gona va ser el cruel esce­nari de mort, saque­jos, vio­la­ci­ons, roba­to­ris, pro­fa­na­ci­ons, etc.

Dos anys després, el 19 d'agost del 1813 les tro­pes napoleòniques, coman­da­des pel gene­ral Bar­to­letti fugien de la ciu­tat no sense dei­xar un nou ras­tre de deso­lació, fent volar els prin­ci­pals punts for­ti­fi­cats de Tar­ra­gona, des de velles mura­lles fins als cas­tells del Rei, el Patri­arca i el Paborde. Dar­rere seu va que­dar una ciu­tat anor­re­ada, amb una població reduïda a 400 o 500 habi­tants, dels 9.000 que hi havia abans de la guerra. La resta va fugir, va ser occida o va morir durant els fets bèl·lics i les epidèmies que van deso­lar una mica abans la comarca.

El record a Tar­ra­gona del setge ha estat una cons­tant al llarg dels anys. Fins a mit­jan segle XIX la ciu­tat no va tor­nar a recu­pe­rar-se, en bona part gràcies al port i al seu paper de capi­tal de demar­cació. Cer­ta­ment, bona part dels que van fugir no van tor­nar a Tar­ra­gona, per les cau­ses que foren, i la ciu­tat es va gai­rebé haver de repo­blar de bell nou amb gent del Camp de Tar­ra­gona i altres indrets. Més de dos segles després del setge, els fets es recor­den cada 28 de juny. El monu­ment als herois, el car­rer Assalt, el pla de la Seu, el fortí de l'Oliva són espais que ens els evo­quen.