Intervenció

Tal com va avisar la senyora Merkel, aquí no es fa res de franc. Si l'Estat espanyol rep un préstec de 30.000 milions d'euros i un any més de gràcia per arribar al dèficit assenyalat, no és a canvi de res. A més, caldrà fer nous i intensos sacrificis. És a dir que, després del 20 de juliol, data que tot el mecanisme de rescat dels bancs, ja podrem dir que la sobirania espanyola pel que fa als pressupostos i a la fiscalitat es reduirà a zero. Totes les mesures que el govern espanyol prengui des d'ara fins a vés saber quan estaran dictades des de Berlín (millor que diguem les coses pel seu nom) i no des de Madrid. Rajoy i els seus corifeus, és clar, faran veure que conserven la sobirania, però és obvi que tot serà fullaraca, una aparença, una obra de teatre que no convencerà ningú. I que, segons com vagi la trama, irritarà o farà riure, a parts iguals, als socis europeus que hi posen els diners a sobre de la taula.

De manera que al govern espanyol només li quedarà una sortida per demostrar qui és qui mana aquí. És a dir, que collarà les autonomies i tot el sistema autonòmic. ¿Han vist el que ha tardat el govern a aplicar alguns ajustos en la seva estructura que, fet i fet, es limiten a prometre que allargarà els horaris dels funcionaris? Ho ha fet després de molts mesos que portar les autonomies al límit. Doncs ara arriba la segona part del xarop de bastonada. Amb l'afegit que Rajoy i els seus se sentiran legitimats per les exigències de Berlín. Encara ens sentirem dir que ells no voldrien prendre'ns competències, però que ja sabeu com es posa la senyora Merkel...