Menjar en esprai
S'ha inaugurat a Gasteiz la New Food Spray, una fàbrica de menjar en esprai. La iniciativa és propietat, majoritàriament, de l'empresari de Valladolid Félix Eguia, si bé hi han posat diners, també, el govern d'Euskadi i el cuiner guipuscoà Andoni Luis Aduriz, alhora propietari de l'establiment Mugaritz, considerat un dels deu millors restaurants del món. Aquest famós cuiner, Aduriz, és la versió basca del cuiner català Ferran Adrià, o viceversa; amb tots els pros i contres que calgui considerar sobre el fet de convertir els àpats en experiències culinàries. I l'empresari Eguia està (o estava, fins ara) enderiat a proveir de snacks el cistell (o bossa) d'anar a comprar de la clientela habitual d'una coneguda cadena de supermercats amb seu fiscal al País Valencià (perdó, a la “Comunitat Valenciana”).
Quan t'assabentes que la innovació del País Basc té a veure amb l'emmagatzematge de menjar dintre d'un pot amb un dispositiu a la part superior que permet expulsar-lo en forma vaporitzada, les primeres idees que vénen al cap són en forma de recipient dispensador de marmitako de bonítol, d'anxoves de Getaria, de truita de bacallà amb julivert i de formatge Idiazabal. Però de moment no cal témer que la dèria compulsiva per l'R+D+i liquidi mil anys de cuina tradicional basca. La companyia New Food Spray es limita, ara com ara, a fer polsims de bunyols de marisc i verdures, de pasta de xurros i de massa de pastissets. Són tres elements del tot prescindibles en les dietes saludables, sobretot perquè han de passar per la fregidora.
Des de la universalització de les olles exprés, els microones i els diversos invents d'utilitat dubtosa relacionats amb la robòtica electrodomèstica, l'excel·lència gastronòmica ha cedit el pas a la velocitat. I, en paral·lel a la modernització dels estris de cuina, va arribar el progrés tècnic de la congelació, que ha acabat de matar el sentit del gust. Cuinat o cru, avui tot es pot congelar i electromagnetitzar, tret dels ous, que reben el seu tractament especial en la indústria alimentària fins a la metamorfosi dels ous sense ou.
L'aposta de la New Food Spray és un clar intent de desplaçar l'edat dels congelats, que ja han esgotat el temps de la innovació, i de substituir-la per l'edat dels aerosols, que estan en disposició de fer-se els beneficis de la moda recercadora. Alguns precedents ja ens consten: l'esprai de nata, el més paradigmàtic. Altres que no van tenir tant d'èxit, però que també van ser pioners en la tècnica d'introduir aliments en pots vaporitzadors, van ser els esprais de vinagre i d'oli i, fins i tot, els esprais que servien per enllustrar qualsevol menjar tintant-lo de colors or o plata. Un autèntic esnobisme indicador de fins a on pot arribar la cobdícia en temps de benestar.
En temps de crisi d'idees i econòmica, les pretensions dels innovadors són més modestes i prosaiques; així que haurem d'esperar una bona temporada fins que dels esprais de cuina en ragi bacallà al pil-pil amb la mateixa quotidianitat que dels esprais de la sala de bany en raja desodorant o dels esprais del taller en raja oli lubricant 3 en 1 –què semblaria un esprai de menjar complet: amb primer plat, segon plat i postres alhora, separat en bandes de colors com en alguna pasta dentífrica infantil?
Abans que els amics bascos no comercialitzin la txacolina en esprai, haurem d'aprofitar la pròxima visita a Biscaia per fer la Ruta del Txakoli, incloent-hi una visita al Museu de la Gastronomia Basca de Laudio, curiosament prop de Gasteiz.
