Benvolgut Miquel:

Divendres, 6 de juliol, farà un any que te'n vas anar i vas deixar un buit que no sabem ni podem omplir. En la nostra cultura no se'ns ensenya a estar preparats per afrontar la mort i encara no me'n sé avenir, de la fortalesa d'esperit que vas mostrar aquells darrers mesos i la naturalitat amb què vas afrontar la partida, i em ressona sovint el teu epitafi: “A l'hora del comiat, només dos mots d'Horaci: carpe diem, amics, companys, beveu el vi, gaudiu la mel. Que la vida és breu i passa, i tot és ara i res.”

Sempre es van morint persones: familiars, amics... però hi ha absències que es fan més transcendents atesa la relació que teníem amb el que ens ha deixat. Escric mentre guanya la fatigant roja i penso com m'agradaria llegir què n'opines, de tot aquest pa i circ que han muntat aquests dies des del govern espanyol amb la complicitat de les televisions i les grans empreses de consum per fer-nos avorrir una cosa tan divertida com és veure jugar a futbol. També m'hauria fet feliç llegir els teus comentaris del Fòrum Impulsa i aquest entestament de determinada societat gironina a fer la gara-gara a la monarquia. En sabies molt, de posar els punts sobre les is sense necessitat de ser agressiu, potser un xic sorneguer i també mordaç, sempre elegant. Algunes de les nostres darreres converses anaven sobre la precarietat de tot plegat, però en aquest any d'absència tot ha empitjorat més i m'encantaria saber què en diries, de la caiguda en picat del sistema que hem conegut. De la decadència d'aquesta societat que esdevé inquietant. De la degradació ètica i moral del capitalisme i, per extensió, de la societat que ens ha tocat viure. De la corrupció i la mala praxi. Necessitem més que mai la teva paraula justa, el teu verb punyent, el teu adjectiu exacte. Per commemorar l'aniversari, els amics de Les Gavarres han editat el llibre 18 mirades, amb els articles que hi vas publicar, i dissabte es farà una passejada lectura per Girona. Falta un volum sobre el periodista i l'articulista Miquel Pairolí, i una campanya de promoció de la teva obra, encara massa poc coneguda. Carpe diem, Miquel!

[Si voleu fer un tast dels llibres que ha publicat i les coses que s'han escrit d'ell des del seu traspàs, podeu anar a la seva web L'alzina persevera, www.miquelpairoli.com]