Horaris als instituts

A risc de semblar monotemàtic, m'agradaria insistir en el tema dels horaris compactats que el curs vinent posaran en marxa molts instituts. No tant per posar en qüestió la mesura i els seus beneficis, que semblaria que són destacables, sinó perquè continuo pensant que, en tot plegat, hi ha un buit important pel que fa als àpats dels alumnes. Que alguns centres hagin recomanat en una circular als estudiants que el curs vinent portin dos esmorzars ja demostra que hi ha més d'un i més de dos equips directius que veuen que és una barbaritat condemnar els alumnes a dinar cada dia a quarts de quatre. I més si les classes comencen a un quart de nou. Entre altres coses perquè dinar a aquesta hora vol dir sovint que s'acaba berenant a les set i sopant a les deu. I que es dormen menys hores de les que calen, perquè l'endemà la jornada comença molt d'hora. Davant d'aquest plantejament, no és lícit preguntar-se si s'ha pensat prou en els alumnes –no oblidem que molts són nens de dotze i tretze anys– i si no seria més lògic, sense renunciar a compactar horaris, establir un dinar entre dotze i una del migdia? I que se sàpiga que si no es fa és per qüestió de pressupost o per evitar maldecaps als centres. Que tot pot ser.