El majordom epifànic

Fa dies que no tenim notícies del majordom de Benet XVI. Que no tinguem notícies, en la meva opinió, és una bona notícia. En la meva i en la dels francesos, que són els més afectes a aquesta fita. No es pot negar que la malifeta del majordom del Papa, si se'n fa una lectura correcta, té una innegable virtut: demostra la fragilitat del sistema de govern de l'Església. L'acumulació de poder en una sola persona fa més vulnerable la persona. Deixant a banda que, en el cas de l'Església, la figura papal desdibuixa completament l'Església com a tal. I en determinats casos, com en el dels abusos, la paralitza. No podem oblidar que, en virtut del “secret pontifici”, el mal que es volia eradicar es va multiplicar. L'error d'un (o de dos, Wojtyla i Ratzinger) es convertí automàticament en l'error de tots. Amb això sol n'hi hauria prou per reconsiderar si, anul·lant el poder de decisió de les conferències episcopals, lluny d'enfortir l'Església, no l'hem debilitat. Diria que sí. Ens posem en les mans del Papa, com si això fos la màxima garantia, i no n'és cap, ja que no sabem en quines mans està el Papa. La parafernàlia que l'acompanya el fa inaccessible i alhora vulnerable. El cas del majordom ho demostra. Però, en lloc de reflexionar-hi, hem preferit carregar-li els neulers i tancar els ulls al que de debò interessa: la fragilitat del govern de l'Església. La contradicció no pot ser més gran, atès que l'Església d'avui és essencialment ultramuntana. “Sense Papa no hi ha Església, sense Església no hi ha cristianisme, i sense cristianisme no hi ha societat.” De Maistre i Lammartine cantant a duo l'ària del “Maximus Pontifex”. És una pena que, en aquesta representació, se'ns oculti el personatge del majordom, que movent el cap va dient “no n'hi ha per tant”. L'integrisme imperant sembla qui sap què, i en realitat no és altra cosa que afany de poder. A més ànsia de poder, més corrupció. El desfici per la successió del Papa és una clara demostració de la debilitat dels homes forts de l'Església. Tots a remolc del Papa, i el Papa a mercè dels qui l'envolten. Malgrat que fomentar la lleialtat al Papa és avui la tasca principal de la jerarquia, no menys que del propi Papa i dels seus col·laboradors. Entre els quals, el majordom epifànic.