Recepta

Tot i que l'Estat espanyol és un país petit, la distància entre Madrid i la “perifèria” deu ser immensa, si s'ha de jutjar per la impossibilitat d'albirar què ens passa des de l'altiplà. Ho hem vist en unes sentències que deixarien astorat qualsevol jurista imparcial; ho hem vist amb tres o quatre famílies que, al marge de l'opinió dels seus fills, volien canviar tot el sistema educatiu català i van pel camí d'aconseguir-ho; ho hem vist en el desori inexplicable de les receptes mèdiques, aplicades a Catalunya quan aquesta ja havia aprovat l'euro per recepta; ho hem vist en unes espectaculars mostres de malvolença i/o analfabetisme sobre el català de la Franja i en unes actituds lesives contra la llengua comuna a les Illes i al País Valencià; ho hem vist en el silenci al voltant dels èxits esportius catalans i les desmesurades celebracions de la roja. I en tantes altres coses.

De debò: del centre estant no ens veuen, o no ens volen veure. Ja els intel·lectuals que van viure la caiguda de l'imperi espanyol ho denunciaven amb aquell “desprecian cuanto ignoran”.

Tenim la dissort, a més, que els dirigents espanyols són mediocres i pusil·lànimes i que no són capaços de resoldre la crisi. Els ho han dit els seus economistes i tot: les retallades no salvaran l'economia. La recepta és una altra: en primer lloc, s'ha d'eliminar de debò la corrupció; no n'hi ha prou amb quatre caps de turc: la neteja inclou els partits grans, la banca, alguns tribunals, les sumptuoses i sovint inútils ambaixades, un exèrcit car i poc operatiu, la rapacitat política. En segon lloc, haurien de potenciar els nuclis industrialitzats i donar-los aire, i protegir una agricultura de qualitat. En tercer lloc, han d'animar la investigació, que és la clau de l'economia. En quart lloc han de mimar la cultura, no amb obres faraòniques sinó en paràmetres d'universalitat. I en cinquè lloc, han d'aprimar l'administració, eliminant aquesta nosa cara i inútil que es diu província i alguns ministeris inoperants.

Espanya: que mai més un locutor esportiu tingui a gala escridassar, quan l'Eurocopa, entre llàgrimes i crits: “No tenemos premios Nobel però tenemos c...!” Ho vaig sentir jo.