opinió
Un club a l'Europa
24 hores
Si un ha tingut una vida moguda d'estudis, treball, relacions humanes, activitats cíviques, esportives, culturals, polítiques, ha creat una família i ara viu més de cara endintre que enfora i un dia vol esbrinar de quantes entitats és soci, quotes que paga i publicacions que rep cada mes, tindrà un sobresalt. De l'efímera vida de les revistes de la bústia a les papereres, no en queda rastre. Sols en repasso una que és com de la família, ja que fa més de cinquanta anys que soc soci de l'entitat que l'edita: el Reial Automòbil Club de Catalunya, el RACC. És una publicació inclassificable. Deixant a part religió, política i poca cosa més, sense vergonya ho toca tot. Vendes, descomptes, vehicles, vacances, viatges, esports de motor, competicions, crèdits, targetes, assegurances, cursos, assistència tècnica i jurídica, formació i més. És l'únic club d'Europa que supera el milió de socis.
Si es tracta de canviar de cotxe, és difícil d'escollir entre l'allau d'ofertes i de marques. Després d'examinar-les amb la família, si un s'adona que l'estudi de possibilitats aconsella deixar-ho madurar, mai més serà oblidat! L'oferta de quinzenes per descansar –muntanya o vida rural en masies– és temptadora. Hom menjarà amanida de ceba tendre i truita de carbassó en endavant! Però el que el fa diferent i inigualable és el servei d'assistència 24 hores. Dono fe de tres exemples viscuts en pròpia pell:
Dia 3 de juliol d'enguany. Ha estat parat un mes i no puc posar en marxa un Touareg: descarregada la bateria, no puc carregar-la perquè no la trobo. No miro el llibre del conductor per amor propi. He fet 60.000 quilòmetres i no he tingut cap avaria. Truco a l'assistència mecànica del RACC i al cap de 20 minuts exactes arriba. La bateria resta sota el seient del conductor, però hi ha dos borns en lloc òptim per carregar-la portant corbata de seda natural. En 10 minuts, resolt. La setmana passada a la meva filla li quedà el cotxe tancat i les claus al contacte. Després d'una dotzena d'intents fallits, a algú li acudí el nom del RACC. En vint-i-pocs minuts acudí l'assistència i en trenta segons, la solució. Fa uns anys, la vigília de Nadal, sortí ja tard de Barcelona cap a Girona, portador del sopar familiar d'aquella nit i d'una llarga llista d'obsequis. A València – Meridiana, el Mercedes es plantà i començà vacances. L'assistència del RACC acudí ràpidament i digué que era cosa de taller. Carregat de paquets, menjar fet, impossible en tren... El conductor de la grua va fer: “Pugi!” Fermà bé el cotxe i arrencà en direcció a Girona. En arribant, deixà el cotxe al taller Mercedes i a mi i la carga ens deixà a casa. De cap manera acceptà diners i sols per favor, un obsequi. Espero no trair-lo dient-ho. Travessem anys difícils i el pessimisme ho inunda tot. Quelcom mai vist: jutges del màxim nivell explicant-se i Ratos encartats. D'altra banda, cercant prou bé encara es troben raccs!