de set en set
El timoner
Sembla que la situació del PSC comença a ser tan complicada que el partit que ha guanyat més eleccions a Catalunya d'ençà que vam reciclar el franquisme va pel camí de tenir el mateix valor que moltes de les antigues caixes. Això, naturalment, afavoreix els de CiU i els del PP. Però també els companys i companyes d'Iniciativa. Els independentistes sembla que no tant, si més no, no tan directament perquè entre molts dels votants del PSC hi ha, si no una pàtria, tot un imaginari col·lectiu i tot un grapat de referents mediàtics de distància. Sembla també que aviat hi haurà les primeres desercions sonades al PSC. Ja se sap: quan els partits polítics s'enfonsen, a la nau només hi queda la bona gent, els idealistes benaurats, els distrets i els capitans de torn, molts dels quals, per cert, no són tan idealistes o tan bona gent o tan distrets. Diuen que els que en marxin faran un partit nou, cosa que anirà la mar de bé als de CIU per afeblir el PSC i als escindits per resituar-se. Però això farà arribar abans la independència de Catalunya? No ho tinc gens clar. A mi em sembla que, si el PSC es reciclés tal com van saber fer els franquistes, ens aniria millor a tots plegats. És clar que hi ha qui em dirà que avui ja pràcticament només hi queden els del PSOE i que, com que l'independentisme va pujant, d'aquí a quatre dies només seran un partit secundari. Ja. Però jo el que veig és que així no se suma i el veig encara que en temes on hi ha molts més partidaris com en el del pacte fiscal de moment els partits catalans s'entretenen a escenificar un acord que tots sabem que acabarà essent tan poc sòlid com el del nou estatut. I és que, a Catalunya, fa tot l'efecte que entre els partits polítics hi ha els que volen posar aigua al vi, els que no volen canviar, els que es volen reciclar, els que no són prou forts i els que volen aprofitar l'avinentesa per enfortir-se més tot fent ensenyar les orelles espanyoles dels contraris. A Madrid, deu entusiasmar-los veure com ens distraguem. I aquí ja en sé d'uns quants que diuen que ens sobren partits i que és un bon timoner el que ens falta.