‘Cu-cut!'

Va, que avui farem una classe d'història recreativa. Abans de la Guerra Civil, a Catalunya hi havia una bona oferta de premsa satírica en català. Sovint, l'objecte humorístic eren els capellans. La Lliga Regionalista de Cambó també tenia el seu propi setmanari satíric: el Cu-cut!. Per raons òbvies, no podia fer joguina amb l'Església i llavors es va dedicar als militars. El novembre del 1905 va publicar un acudit de Junceda que donava a entendre, força clarament, que els militars espanyols no tenien victòries de les quals vantar-se. La pèrdua de Cuba encara era recent i, a més, els militars veien amb molt de recel el naixent catalanisme. Per aquest motiu, el 25 de novembre un grup de 300 oficials de la guarnició de Barcelona van assaltar i destruir les dependències del setmanari, de La Veu de Catalunya i de la impremta Bagunyà, al carrer Avinyó de Barcelona.

El govern espanyol va castigar tal assalt a la propietat privada. Però el rei Alfons XIII va vetar la sanció. El govern va dimitir i el nou, presidit per Segismundo Moret, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i va impulsar la llei de jurisdiccions, que donava una protecció especial als militars i castigava, també de manera especial, qualsevol ofensa a la pàtria (espanyola, naturalment).

Com poden veure, les relacions desiguals entre Espanya i Catalunya no són res que vinguin de divendres al migdia, sinó que tenen arrels molt fondes. Però després d'aquest maltractament manifest, el catalanisme es va enlairar.

Quin és, doncs, el següent pas que hem de fer els catalans ara?