Full de ruta

He estat veient i escoltant amb atenció les diverses tertúlies –algunes de les quals, estupendes de debò– que trameten els mitjans catalans. Hi trobo, al marge dels valors personals, tres tipus ideològics de tertulià: l'independentista, que raona, que s'explica, que posa exemples, que aporta documentació –sobretot econòmica–, etc.; hi ha els qui s'han passat a l'independentisme per la burrera dels governs espanyols (quanta mediocritat, marededéu senyor!), i parlen carregats de pors i de recels, perquè, quin és el full de ruta? Com pagarem els pensionistes? Què ens farà Espanya?, i se'ls veu tan preocupats com aquell que està ficat en un dilema (per cert: un dilema no és una disjuntiva; en la disjuntiva tries el camí que creus millor, i potser t'equivoques o no; en el dilema, els dos camins condueixen al desastre); en tercer lloc hi ha els unionistes, que diuen arguments fàcilment contestables: que Catalunya sense Espanya se'n va a can Pistraus, que sortirem de l'euro tot seguit, que és una aventura sense consistència, la qual ens abocarà a la més pregona frustració i coses per l'estil. A part de la insubmergible Alícia, diuen aquestes coses o malhumorats o encongits, amb una veu trista i apagada de qui se sent desbordat pels fets.

Representen tres maneres de ser dels catalans? No ho sé pas. Sense un referèndum no ho sabrem mai. Amb la roja, hi havia coets en abundància a cada gol; cada cop que parla Rajoy s'apuja el preu del pa; altrament, un grup d'economistes valuosos i solvents diuen que ho tenen estudiat i posen com a exemple què ha passat amb les altres nacions independitzades (vint nacions en vint anys: no és poca cosa).

Ara, hi ha unes dades que sí que són objectives: la primera és l'augment social de l'independentisme; la segona, el creixent odi a Catalunya (navegueu per la xarxa i sovint quedareu astorats); la tercera és que aquesta qüestió no és només dels partits, sinó de tot el poble català. Els partits ens seguiran. I, com a colofó, no en tingueu cap dubte que sí que hi ha un full de ruta i que sí que sabem com es fa la independència. Ah, per cert, a l'antivalencià Duran i Lleida el nomenarem faller major. La foguera és opcional.