El govern s'ha d'explicar millor
El govern de la Generalitat amb el president Mas al capdavant potser hauria de gesticular i protestar menys per l'espoli a què ens sotmet l'Estat espanyol (ara governat pel popular Rajoy), i visualitzar de manera inequívoca quins són en realitat els objectius que vol aconseguir per a Catalunya. Amb llenguatge planer, això vol dir: més actuar en contra de l'espoli espanyol i menys perjudicar els més pobres de casa nostra. Protestar no justifica la tisorada permanent que aplica el govern Mas, donat que el que està fent és ensorrar l'anomenat estat del benestar i empobrir sistemàticament les rendes baixes i mitjanes de la societat catalana, en especial quan la tisorada en cap moment ha afectat les poderoses economies (banquers i grans empresaris). Unes polítiques que, a hores d'ara, no entén ningú, ni tan sols els més propers a la federació nacionalista, donat que el govern Mas s'aixopluga en la tan característica ambigüitat convergent on res es concreta. Exemples, a) segueix parlant del pacte fiscal i de la clau de la caixa, però no amb quina majoria intentarà aconseguir-ho; b) no dóna explicacions clares i satisfactòries del perquè dels seguits pactes amb el PP (justament els qui són més hostils amb Catalunya), com el que ha permès a CiU seguir aplicant la infausta taxa sobre els fàrmacs, el qual –novament– perjudica, majoritàriament, la gent gran i els pensionistes.
Certament una manera de governar que genera interrogants sense resposta. El pacte fiscal és per seguir vinculats a Espanya com obertament reivindica l'home fort de CiU a Madrid, Duran Lleida, o és per seguir donant suport al lobby empresarial més proper a CiU, Abertis, Caixa Bank o Gas Natural? El proper dia 25 d'aquest mes, probablement el govern Mas ens traurà de dubtes i ens aclarirà què entén CiU per pacte fiscal. Si ho entén com l'equivalent al concert econòmic d'Euskadi i Navarra, escollirà uns companys de viatge, si només és una nova versió del possibilisme convergent, el conegut peix al cove, n'escollirà uns altres. La tria no li serà difícil, ja que són ben coneguts els plantejaments dels diferents grups polítics i és del tot imprevisible que els variïn substancialment.
El govern Mas, però, exterioritza unes debilitats que dificulten confiar en la seva gestió ni creure que tingui un full de ruta que vetlli pel interessos de Catalunya en el seu conjunt. El pacte fiscal, amb la independència financera que hauria de proporcionar, és (tant si s'aconsegueix com si no) el pas previ a la independència política? S'ha valorat degudament que més del 50% de catalans reclamen la independència? Malauradament, no sembla que aquests interrogants el govern estigui en condicions de respondre'ls, entre altres raons perquè se segueix fent el joc al govern central (una tasca que li escau d'allò més a Duran), i se segueix donant suport –malgrat algunes dèbils crítiques– a les polítiques de Rajoy, per cert cada cop més centralitzadores. Per altra part, no s'observa cap gest d'oposició radical (quelcom semblant a un pols de força) que intenti contrarestar-les ni capgirar la metòdica negativa a pagar els deutes contrets amb Catalunya.
L'ofec econòmic del govern Mas, provocat pel deute espanyol, els ha bloquejat tant que ara només s'aferren a aconseguir diners de la manera més fàcil possible, això sí, sense perjudicar els qui més haurien de contribuir a apaivagar els efectes de la crisi. Deu ser per això que s'han obsessionat amb el projecte Eurovegas, malgrat el malestar que genera als ciutadans i, especialment, a la pagesia de la zona, que observa amb preocupació com l'esmentat projecte podria destruir una bona part de la producció agrària del Baix Llobregat. Per què el govern no inverteix les mateixes energies per potenciar la indústria, la pagesia, la ramaderia i la investigació, com ho està fent amb l'esmentat projecte que només interessa a un determinat sector d'empresaris i hotelers de Barcelona?
