Desastres

Fa uns dies va sortir publicat un estudi de la Fundació BBVA i de l'Institut Valencià d'Investigacions que analitzava les dades de l'informe PISA. Sí, ja ho saben: aquell informe que sempre deixa malament el sistema escolar de l'Estat espanyol i del qual tothom parla agrament uns dies, fins que apareix una altra història més distreta.

Aquest estudi confirma que la qualitat de les escoles i instituts de l'Estat espanyol és lamentable. Si la mitjana de l'OCDE (els països més industrialitzats del món) és 100, la taxa de l'Estat és de 44. I la de Catalunya, de 50. De fet, Catalunya supera la mitjana espanyola i està per sobre de comunitats monolingües com ara Múrcia i Andalusia. Suposo que és per aquest motiu que la notícia només va merèixer un espai discret als mitjans espanyols de sempre: perquè no es podia fer sang amb Catalunya. Perquè no es podia atribuir a la malaltissa persecució de l'espanyol a les escoles i instituts uns mals resultats.

De fet, l'estudi correlaciona la baixa qualitat amb la presència d'alternatives laborals que no necessiten gaire qualificació. Si treballant en el turisme i la construcció ja et guanyes prou bé la vida, per què coi has d'anar a la universitat?

Els que en aquell moment veien aquesta realitat –que tampoc és d'ara, no es pensin– ja avisaven que prendríem mal. Que un país sense gent ben formada va cap al desastre i el retrocés.

Bé. Doncs ara ni la gent ben formada troba feina. Jo sóc dels que pensen que quan arribi la recuperació aquesta gent ben formada serà la primera a col·locar-se. Si no han marxat.