LA GALERIA
Reinventar-se
són institucions vuitcentistes ben curioses, per dir-ho d'alguna manera
Una de les actuals empreses gironines capdavanteres dins el seu sector i amb més projecció internacional va fer els primers passos a l'exterior per mitjà de la Cambra de Comerç de Girona i de les nombroses missions comercials que s'organitzaven cada any arreu del món. Després del profit que va treure de la Cambra, ara aquesta empresa veu com aquestes institucions es troben amb el dilema de renovar-se o morir. Això és el que devien pensar des de fa temps els presidents de les tres cambres de comerç gironines –Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols– després de veure com els seus ingressos s'ensorraven. Han optat per la renovació, que s'ha traduït en el que aquesta setmana han qualificat de mancomunitat de serveis. Perquè en la línia del llenguatge que durant aquest temps de crisi molts volen evitar, i com si es tractés d'entitats a punt de ser rescatades, en cap cas es vol parlar ni de fusió ni d'absorció. No fos cas que algú es pogués sentir menystingut. Però, en definitiva, el que vol dir això de mancomunar és que faran pinya per reduir despeses i optimitzar recursos. Les cambres de comerç són institucions vuitcentistes ben curioses, per dir-ho d'alguna manera. Tan curioses i tan vuitcentistes com sovint desconegudes, fins i tot per a aquells que fins no fa gaire estaven obligats a mantenir-les. O sigui, empreses i comerciants que fins l'any passat estaven obligats a pagar religiosament o no tan religiosament unes quotes que consideraven injustes. Les cambres van gaudir durant molt de temps de privilegis, però ara es veuen obligades a competir segons les lleis del mercat i en igualtat de condicions. El fet que ja no sigui obligatori pagar quotes a aquestes institucions les ha situat contra les cordes i les ha deixat amb les caixes buides. Per això s'han de reinventar. Com passa actualment amb tantes altres institucions, organitzacions, empreses, entitats, associacions, autònoms, particulars, famílies... Però les cambres no ho tindran fàcil. Si quan era obligatori passar per caixa les empreses ja infrautilitzaven els seus serveis, amb les retallades el panorama no és gaire engrescador. La manera més clara que tenien per fer arribar als seus “clients” el que podien oferir era agafar els responsables de les empreses que van saber treure suc dels serveis de les cambres i fer-los “predicar” sobre el seu cas. Però ara ja han fet tard.