Els sap greu i no ho faran més
Com si es tractés d'haver disparat un mal perdigó a un pacífic elefant, els socialistes catalans es penedeixen d'haver votat el mateix que el PSOE en referència a la defensa del corredor central, contra el corredor mediterrani, que és el que demanen a Catalunya i al qual donen suport a Brussel·les. Ho senten, diuen, i ratifiquen que és un error inexcusable, pel qual demanen disculpes als catalans. No ho faran més; o, almenys, és el que ara diuen.
El problema ve de lluny i va molt més lluny encara. El Parlament català va definir-se a favor del corredor mediterrani com a imprescindible per al bon funcionament econòmic de la riba mediterrània i, de retruc, dels consegüents aprofitaments de l'Estat. En la mateixa línia s'han pronunciat a les autonomies valenciana i murciana. I cal dir que els pronunciaments han estat unànimes, fins dels populars. Però des de Madrid es defensa el corredor central, basant-se en el concepte de radialitat que manté que tot passa per Madrid, una crònica tan ben explicada per Germà Bel i que marca tota una manera d'entendre la política. Ara, al Congrés de Diputats han votat una moció insistint en la radialitat i populars i socialistes hi han votat a favor, encara que a Catalunya haguessin votat una altra cosa.
Incapaços de fer grup propi i al llindar de les fidelitats al centre o a la perifèria, els socialistes catalans mai no han sabut deslliurar-se dels lligams obligats a la política que emana de Madrid. A més, saben que la pròpia debilitat els fa viure en la indefinició més pregona. Però moltes vegades es fa difícil nedar i guardar la roba.
Després de votar, els socialistes del nou PSC s'han penedit de la seva infidelitat a Catalunya i ara expliquen que no es van adonar del que votaven.
Els socialistes catalans, malgrat que digueren que tindrien certa autonomia dins el conjunt del PSOE estatal, a l'hora de veritat no saben com sortir-se'n i disparen l'escopeta sense apuntar a l'elefant, per immediatament demanar perdó i dir que no ho faran més. Ho diu l'experiència: seguint per aquest camí, segur que al final acabaran trencant-se alguna cosa.
