La reialesa ha fet el gest!

No se n'esperava menys! Els mitjans, a l'aguait, esperaven esdeveniments d'un moment a l'altre. Talment com la família de la partera quan aquesta s'ha passat de comptes. S'endevinava una resposta final sonada. El que passa és que les complicacions financeres familiars havien fet un desplegament geogràfic espectacular. Sembla estrany el que es pot arribar a embrutar amb un parell de bolígrafs de vuitanta cèntims d'euro cada un, un retolador negre, un paquet de folis i un telèfon mòbil. En dir embrutar, hom no es vol referir a embrutar folis fent ninots per les bones, és clar. Vol dir fer recomanacions a mà, rebuts recordatori sense firma, saldos en dòlars de compte numerat, llistats de possibles inversors “del que sigui” i “de les deu que pujaran”. I coses per l'estil.

Diverses reunions financeres, perdó, vull dir familiars, sembla que han posat un xic d'ordre i s'ha retrobat l'equilibri jeràrquic pseudoempresarial. Seguirà tot com sempre. Tot i que era baixet, l'ombra del cabdill és allargada. Si hom cerca bé. Hores abans del consell de ministres havia corregut la veu a Madrid: “Es preparen esdeveniments; potser abdicarà!”, deien els monàrquics. En acabar el consell presidit pel monarca i havent fet la fotografia ritual, sorprenentment, ha aparegut el príncep, abillat de vicealmirall de la marina espanyola. El sobirà s'ha posat ferm i el príncep ha donat el comunicat, dient: “Majestad, sin novedad en los ejércitos.” El rei ha passat revista i, en acabar, de cara l'exèrcit (el príncep), ha dit: “Alteza, sin novedad en el gobierno.”, acompanyat d'un gest ràpid de cloure de cames i sec de picar el taló interior de les lluents sabates negres de cerimònia, el rei Joan Carles I i el príncep d'Astúries amb sentides paraules s'han rebaixat el sou. El govern en ple assistia emocionat a aquest nou capítol de la nostra història. Els soldats de la guàrdia, l'oficial, els porters i els gossos en són testimonis. Confesso que jo no hi era, però crec haver transcrit l'acte fidelment.

El rei s'ha retallat 21.000 euros i el príncep, 10.000. S'han parat en el 7,1 %. Ningú els ha donat les gràcies. La família reial rebrà aquest any 8.260.000 euros, es pot dir com a sous, que el monarca repartirà entre tota la família. La despesa restant està en el pressupost de diversos ministeris: servei, jardiners, vehicles, viatges, festes familiars, salut i aliments i d'altres que oblido es poden estimar en una xifra semblant a la dels sous. Així, dir que la monarquia ens costa 16.520.000 euros és prudent i molt aproximat. La meva generació ho veu més clar en pessetes. Llavors, són 2.748.696,720 pessetes o bé 13.766,666 tallats, o 9.162.322 entrepans de xapata i serrano, o 2.748,696 copes de whisky Macallan Fine Oak Reserva 12 anys (Highland)... Un xic justos potser sí que quedaran. Amb tot, valorat en espècies sembla suficient. És comestible l'elefant?