Una teoria

Migdia, foc simultani en dos llocs de la Jonquera que, segons insinuarà el ministre Felip Puig, podrien ser provocats. S'originen, un en un pàrquing d'aquests que hi ha, oceànics, i l'altre a peu de carretera. Fa tramuntaneta, la suficient. Les flames, de brancam en brancam, arriben en pocs minuts a Agullana, Darnius, Capmany, Biure... Previsibles taps en carreteres i autopista, desviament de vehicles i, previsible, col·lapse de la (única) carretera que va a França per Portbou. I resulta que quan aquesta via ja és una cinta contínua de vehicles que no poden avançar, un nou foc –ídem dels anteriors– emergeix prop de la gasolinera de més amunt de l'aduanilla estada i que s'escampa paorosament en l'espai d'entre Portbou, la frontera i el mar. Pànic dels turistes, que, en xancletes i calça curta, abandonen els vehicles i corren carretera avall, cap al poble. La policia els fa recular i la majoria obeeixen; els que no ho fan, arriben a les primeres cases i són atesos. Els altres, espaordits, reculen i procuren arribar al mar; els del poble que han acudit a ajudar-los els veuen en desbandada, descalços i esgarrinxats, i miren d'anar-los concentrant a la platja del Pi, a la qual es baixa per unes escales llargues i dretes. La majoria hi arriben, devastats, les famílies separades, però algú, espantat per les flames properes, decideix llançar-se al mar des de l'altura sense preveure que l'aigua queda més lluny del que aparenta. Dos morts al penya-segat, que caldrà sumar al ciutadà francès mort cremat a la carretera, prop de l'altre incendi, i encara a una altra víctima a Agullana. Si són certes les presumpcions de les autoritats, els responsables dels focs han fet bona caça: quatre víctimes mortals, a més de les 15.000 hectàrees, granges, cases, vehicles, etc. cremats.

I una anècdota que, per repetida, ja és categoria: els mitjans audiovisuals haurien de, com es diu vulgarment, fer-s'ho mirar quan cobreixen –quina parauleta!– aquesta classe d'esdeveniments. I com una mostra de la quantitat d'imprecisions i d'errors que la ignorància i les presses els han fet dir, un botó: han repetit fins a la sacietat que alguna cosa es cremava a Palau de Santa Eulàlia. Palau de Santa Eulàlia ha quedat tan lluny d'aquest foc que, abans d'arribar-hi des de Llers i Avinyonet, hauria hagut de cremar Figueres i els pobles de Borrassà, Pont del Príncep, Vilamalla i Garrigàs.

Algú, previngut de l'equívoca verborrea que ràdios i televisions solen dispensar en aquests casos, va imaginar-se que es referien a Palau-saverdera. Tampoc era possible si abans el foc no hagués cremat Sant Climent, Garriguella i Vilajuïga pel cap baix. Devien voler dir Palau-surroca, un veïnat de Terrades, afectat, aquest sí, pel foc.