L'abraçada de Wagner

Ara que s'escau el bicentenari de Wagner, aquesta podria ser l'escena d'una pel·lícula. En un palau de París es prepara un acte d'homenatge amb la presència del compositor. Poc abans de començar, arriba l'avís: el tenor que havia d'interpretar algunes peces del músic s'ha indisposat i no hi podrà acudir. Enmig de la confusió, un dels convidats s'ofereix per substituir-lo. Tot i no conèixer prèviament les obres, les canta magistralment a primera vista. Wagner, admirat i agraït, estreny entre els seus braços aquell cantant superdotat de 27 anys, Llorenç Pagans i Julià, un català de Cervià de Ter.

En realitat, tota la vida de Llorenç Pagans podria ser una pel·lícula a l'estil d'El gran Caruso. Als 8 anys, entra a l'escolania de la catedral de Girona. Als 12, estudia a Barcelona i als 16, obté la plaça d'organista de Santa Maria del Mar. Als 20, se'n va a París, on es fa amic del banquer Auguste Degas, pare del pintor impressionista Edgard Degas, que l'immortalitza en sis teles. Comparteix escenaris amb les primeres figures de l'òpera. Interpreta Haendel, Mozart, Verdi, Rossini i Donizetti. Pianista i guitarrista, actua a la sala Pleyel. Es relaciona amb Gounod, Massenet i Saint-Saëns i és el tenor favorit dels salons parisencs. Compositor de cançons lleugeres, és autor de dues misses que interpreta personalment al santuari gironí dels Àngels quan ve, cada any, a veure els familiars que viuen a Celrà. Professor de cant, s'enamora d'una alumna amb qui es casa quaranta dies abans de la seva mort, als 50 anys, el 1883. Els diaris parlen d'ell com el millor tenor, el millor mestre i el millor protector dels artistes desvalguts.

Un personatge tan suggestiu com aquest només ha merescut fins ara un estudi molt tècnic de Vicente García de la Puerta: El cantante español de los salones de París (Edarcon, Madrid, 2003). Ara, però, dos musicòlegs il·lusionats, Joan Gay i Joaquim Rabasseda, becats per la Fundació Valvi, han resseguit pacientment el seu rastre en els arxius parisencs i estan en disposició de presentar la biografia completa i documentada d'una figura eminent que els catalans hem ignorat al llarg de 130 anys. Potser és titularà, com aquesta columna, L'abraçada de Wagner.