Polítics catalans, surtin més

Són escassos els viatges dels polítics catalans a Europa. Estan tan atrafegats per resoldre la relació amb Espanya que Europa és un horitzó proper en el qual ens volen emmirallar però que no freqüenten massa sovint. Surten milers d'estudiants cercant feina i oportunitats per construir-se un horitzó professional i social més digne. Transiten per Europa i pel món centenars d'empresaris per vendre productes del país i, fins ara al menys, centenars de milers de catalans s'han passejat per les ciutats i racons de la vella Europa com si transitessin per casa seva. Estic passant uns dies a Andalusia i pels carrers de Granada o Sevilla el català és una parla molt sovint escoltada.

Això està molt bé. El català és una persona que viatja i que, si pot, vol conèixer món. El fet que Catalunya sigui el lloc peninsular amb més visitants indica la capacitat d'acollida d'un poble que ha sabut integrar bona part de la seva població en quatre o cinc generacions. Ara potser serà més difícil fer-ho amb la recent onada immigratòria però la història ens diu que més d'hora que tard els nouvinguts se sentiran a casa i acceptaran o, si més no, respectaran les nostres tradicions i maneres de fer.

Hi ha un intercanvi acadèmic important entre Catalunya i molts països occidentals, des dels Estats Units fins a Alemanya, Suècia i Gran Bretanya. Les relacions comercials són intenses amb els països de la Unió Europea i amb la resta d'estats amb els quals es pot vendre o intercanviar productes. La cuina del país s'ha exportat a mig món i és un senyal de qualitat a Tòquio i a Nova York. Catalunya no viu pas aïllada si donem un tomb pel moll dels creuers qualsevol dia de l'any. És el primer port de turistes de creuers d'Europa que passen un dia o dos a Barcelona i se'n tornen a casa seva després d'haver comprat un souvenir o un rellotge car a les tendes del passeig de Gràcia. L'arribada de russos amb alta capacitat adquisitiva és un fenomen molt nou que ha fet que en diverses tendes de luxe ja és habitual que hi hagi un jove o una jove eslaus que parlin rus.

Penso que la internacionalització de la vida catalana no es correspon amb un cert tancament de la classe política que viu massa encastada en el dia a dia i en els discursos en els quals es parla d'Europa es fa d'una manera vaga i difosa. Durant el franquisme eren centenars els catalans interessats per la política que viatjaven o vivien en ciutats europees. Alguns perquè estaven exiliats voluntàriament o forçosament. Altres perquè sortien a donar un vol per París, Londres, Roma o Bonn i feien coneixences de demòcrata cristians, socialdemòcrates o liberals. L'anomenat contuberni de Munic del que s'han celebrat fa poc el 50 aniversari era una prova evident de que Europa era un lloc no només per visitar sinó per fer-hi política.

Els diputats catalans a Europa, naturalment, passen la legislatura a Brussel·les i Estrasburg. Fan la tasca que els hi correspon. Però no em refereixo als eurodiputats de tots els partits sinó als polítics d'aquí que s'omplen la boca parlant d'Europa i no es prenen la molèstia de establir contactes amb personatges europeus que són els que haurien de conèixer millor el fet i les aspiracions catalanes. El viatjar cura molts mals. Et posa en contacte amb altres maneres de veure les coses, formes diferents d'entendre la política. No sé si existeix l'estadística, però molt em temo que el nombre de polítics catalans que parlin fluidament l'anglès és més aviat baix. El francès cada vegada més és una llengua estrangera minoritària i el mateix diria de l'alemany.

Deia que molts polítics de la transició es feren un fart de donar voltes per Europa. Recordo la meva coneixença amb Jordi Pujol a Killerney, comtat de Cork irlandès, on anava a donar una conferència a la jove cambra d'aquella modesta ciutat irlandesa. Els viatges de Pujol pel món foren nombrosos i exitosos perquè posaven el nom de Catalunya al mapa del món. Sap llengües. El francès i l'alemany els parla bé i amb l'anglès es defensa per tal de fer-se entendre amb total normalitat. El president Maragall coneixia Europa força bé, havia estudiat als Estats Units i aprofitava qualsevol ocasió per viatjar pels llocs d'interès mundial. Aquella curiositat per conèixer món es va concretar espectacularment amb la celebració dels Jocs Olímpics que avui precisament se'n celebren els vint anys de la seva inauguració. No era el cas del president Montilla que viatjava menys i que no tenia el do de la parla d'idiomes estrangers. Cal dir que el president Mas ha viatjat poc encara però cada vegada que ha sortit queda com un polític europeu modern expressant-se com a mínim en anglès i francès de forma correctíssima. Duran Lleida és potser el polític que més companys demòcrata cristians ha conegut i el que més ha viatjat.

Convidaria els polítics catalans que sortissin més sovint del parc de la Ciutadella. En totes direccions. Primer cap a les comunitats més properes en les que es poden entendre en la llengua comuna, el català, li diguin com els hi sembli. Després cap a la resta de comunitats hispàniques. Però, sobre tot, han de viatjar i conèixer més Brussel·les i Estrasburg on hi ha els centres de poder de la Unió Europea. I Londres, París, Berlín, Roma, Estocolm... Si encara n'hi ha algun que ignori una de les principals llengües europees que aprofiti aquest estiu per aprendre el més bàsic dels idiomes, fora del català i castellà.

Espero que no sigui ja massa tard per la deriva que prenen els esdeveniments a Europa i al món. Però cal que per fer bona política a Catalunya és imprescindible conèixer millor Europa i establir relacions personals i de partit amb aquells homes i dones que governen les institucions europees. Hi ha molts catalans que treballen a la Comissió o en alguna comissaria. Però són pocs en uns moments en els que faran més falta que mai.