Justícia

Ningú amb dos dits de front pot pensar que el govern de la Generalitat es plantejaria demanar un rescat a l'Estat si tingués alguna alternativa, més enllà de la de deixar de pagar nòmines i un munt de factures. Però la paradoxa és d'aquelles per a la història: com que els mercats ens deixen de banda, hem de demanar diners a qui ens en deu i no ens els paga, a canvi d'unes condicions que, tinguem-ho clar, no seran agradables. L'ofec ja ha deixat de ser una sensació, és real i no és conseqüència de res més que d'un finançament clamorosament injust i insuficient. Fóra bo que els partits ho recordessin avui, i que fossin capaços de tancar un acord per anar junts a Madrid no a demanar caritat sinó, una vegada per totes, a exigir justícia o a tirar pel dret.