L'APUNT
Blanc i negre
No hi ha pitjor paisatge que el de la terra cremada. El que se'ns mostra, en blanc i negre, desposseït de qualsevol color, després del pas implacable del foc. És el paisatge que se'ns ha presentat de cop a l'Empordà i que només ens pot evocar desolació, tristesa i misèria. La terra cremada és el que deixaven els exèrcits rere seu. Terra sense vida, tot el contrari del que l'home sempre ha volgut per establir-se, per arrelar-se, per viure. Veure els turons empordanesos envaïts pel foc fa posar aquests dies la pell de gallina. El pas del foc l'ha desfigurat i ha esdevingut un miratge d'aquell país que tants estimem i que ni en el pitjor dels malsons ens hauríem imaginat de veure així. Però aquesta terra que ha vist passar centenars d'exèrcits i pobles amunt i avall, està curada de molts espants, i com ja ha fet altres vegades estem ben segurs que sabrà renéixer i tornar a fer sorgir la vida on ara només hi ha cendres. I no trigarem gaires mesos a comprovar-ho.