Una cultura de fireta

Les discussions sobre la rendibilitat de la cultura que ha fet saltar la pujada de l'IVA són de país precivilitzat. La rendibilitat de la cultura no es pot mesurar amb diners perquè la cultura és per ella mateixa una forma de poder tant o més potent que l'economia. La rendibilitat d'un producte cultural depèn de què vulguis aconseguir a través seu, depèn del projecte polític que serveixi. No és casualitat que la Sagrada Família quedés a mitges, com va quedar a mitges el programa polític sota el qual es va pensar; ni tampoc que fos ridiculitzada durant el franquisme i que haguessin de ser els japonesos –un altre poble reprimit– els que la revaloressin. També és lògic que els escriptors catalans ho hagin tingut més difícil per internacionalitzar la seva obra que no pas els escultors, els pintors o els arquitectes del país, perquè la paraula de seguida posa en evidència la relació que hi ha entre el poder i la cultura.

Una cultura és un mitjà de control del territori al servei d'un col·lectiu. La cultura dóna profunditat i transcendència mística a la política i és una forma d'imperialisme més sofisticada i duradora que la via militar o l'econòmica. Gràcies a la cultura, París ha pogut dominar –i explotar– un territori amb una varietat escandalosa de llengües i formatges. Gràcies a la cultura els catalans no ens hem rendit a un Estat que ens fa la guerra des de fa cinc segles. Sense el romànic, sense el gòtic, sense els pintors i els arquitectes modernistes, sense la literatura medieval i els escriptors del segle XX, avui ningú no es queixaria de l'espoli, a Catalunya. La trampa que amaga la discussió de la rendibilitat, és confondre la riquesa amb els diners que tens a la butxaca –confusió típica d'analfabets i demagogs. Si els últims 30 anys hem tendit a fer cultureta no és per culpa de les subvencions, sinó de les institucions de broma que hi havia darrere. A la llarga quina obra ens ha sortit més a compte, la de Carles Riba o la de José María Gironella? La qualitat d'un producte cultural es mesura pel poder que dóna. Els diners vénen després, si tens polítics que sàpiguen què fer amb aquest poder, és clar.