de set en set
Negror
“Els colors van anar morint-se amb lentitud. Els penyals es perderen en les ombres, l'aire es va fer més dens i el mar es va enfosquir en la seva eterna mobilitat.” Josep Pla descrivia així un capvespre a Portbou però aquestes mateixes ratlles servirien per descriure també l'horror de la fumarola del foc contra el paisatge estimat. Quan admirava el seu Empordà i es cansava d'exhibir l'inacabable repertori d'adjectius, Pla deia: “El millor que es pot fer en aquests llocs és, simplement, mirar.” L'incendi que ha descolorit la comarca i hi ha deixat la negror de la ferida els ha esgotat tots, els adjectius. Mirem, doncs, la plana devastada, on policies i agents rurals busquen l'agulla en un paller de cendra per trobar el culpable i fer-li pagar, i aprofitem, tal com demanen els hotelers, els racons supervivents. No, la temporada no s'ha acabat a l 'Alt Empordà, hi ha càmpings per omplir i platges per gaudir.
Però hi ha també el deute contret per part dels que, si haguessin fet bé la seva feina, haurien ajudat a contenir el drama. Mirem-ho, també això i, al costat de l'esforç de Bombers i voluntaris, dels alcaldes que no van dormir i de tota la gent anònima que es va encarar a l'avenç de les flames, trobarem la vergonya dels qui no havien fet els deures. Mirem la immensitat de la desolació captada pel satèl·lit,i preguntem-nos com és possible que el Parc Natural de l'Albera no tingués a punt el seu pla de prevenció d'incendis forestals. O preguntem-nos igualment què més fa falta per acabar d'arreglar els 3,5 quilòmetres de la carretera N-260 entre Portbou i la frontera. O també per què aquí no és costum fer tallafocs als sembrats, com fan països veïns. Mirem-ho amb un pam d'ulls i fem-los obrir d'una vegada als que miraven cap a una altra banda.