Generació mal educada 2.0

Entro en un restaurant de carretera, senzill i amable. El primer cop d'ull advertia una cosa estranya, una taula ocupada exclusivament per cinc parelles de pares joves i una altra amb els fills segregats, en una taula independent. Eren sis o set nens, el més gran dels quals devia tenir uns set anys. Una de dues, o aquella mainada gaudia d'una maduresa precoç que els permetia estar sols en una taula o bé els pares se n'havien desentès. No vaig trigar a comprovar que els pares i mares passaven olímpicament dels fills.

Les criatures no aguanten gaire estona assegudes i ben aviat van començar a bellugar-se, a amagar-se sota la taula, a jugar i a empaitar-se pel menjador. Un nen va acostar-se a una taula veïna i, sense voler, va tombar l'ampolla de vi, que va fer una gran taca a les estovalles i a la camisa d'un comensal. El pare de la criatura va obligar el nen a demanar perdó, però va deixar que la mestressa de la casa canviés les estovalles i atengués l'atribolat client mentre ell tornava amb la consciència ben tranquil·la a la tertúlia dels adults. Tot va continuar com si res no hagués passat, ço és, amb les criatures soltes, descontrolades, i les joves parelles parlant animadament de les seves coses.

Quan se'n van anar, tot el menjador es va sentir alleujat. Li vaig preguntar a la mestressa si eren habituals aquelles escenes i em va respondre que cada setmana es repetien situacions semblants i que tot sovint es tancava a la cuina per plorar de ràbia i d'impotència. No costa, doncs, entendre per què cada vegada hi ha més establiments que no accepten nens. En realitat no accepten pares mal educadors de nens mal educats. A parer meu, són la generació de nens i joves criada en la permissivitat progre que no va saber entendre que posar límits no és coercir sinó educar. S'han fet grans i són la generació de pares alegrement mal educats 2.0. La tercera serà terrible.