La llibertat descomptada

Em fascina llegir que els mercats han descomptat tal o tal decisió política. Es veu que els bancs i els fons d'inversió internacionals fan les operacions del dia tenint en compte allò que passarà pròximament i no la situació actual. Menystenen el present, ells ja són al futur. Vet aquí un descobriment d'aquests dies: la voracitat dels mercats no és perquè es mengin els diners i la credibilitat de països sencers; allò que els mercats devoren, afamats, és temps.

Jo amb prou feines he assumit que aquest matí el cotxe feia un sorollet sospitós mentre ells, els mercats, ja han devorat la setmana vinent i, amb aquesta, també s'han cruspit la meva visita al taller, la peça que ha de venir d'Alemanya, el descobriment fet pel mecànic de no se sap quina altra mena de cosa que s'ha canviar sí o sí, i el clatellot de la factura de tot plegat. Ara, si vull saber el meu futur, no cal que un endeví em tiri les cartes: en tinc prou amb una visita a l'oficina del banc. Nosaltres vivim en el present, ells en el futur, i així no hi ha manera de posar-se d'acord en res.

A Catalunya el govern s'ha llançat a reclamar a Espanya una hisenda catalana pròpia amb el suport majoritari del Parlament. Tot els partits, fins i tot els que donen suport a la iniciativa, creuen que la proposta s'envia a Madrid perquè s'estavelli contra les roques. Per dir-ho a la moda, ja han descomptat la negativa d'Espanya que els catalans recaptem i administrem els nostres impostos. Tot i així, no actuen com els mercats, sinó que segueixen amb disciplina tots els passos i protocols polítics d'una possible negociació, que per remota que sigui no es pugui dir que no s'ha intentat.

Els catalans vivim atrapats en el present. Planegem viatges a Ítaca o a Massachusetts, però a l'altura de Sabadell dubtem de si hi som tots o de si el viatge serà massa llarg. Segurament ha de ser així, pas a pas, tan absorts en el present que no veiem el camí que fem cap a una tardor tensa i cap a un 2013 incert. Serem lliures? En tot cas, abans que nosaltres ho sabrà la borsa de Frankfurt, quan un dia descompti dels balanços la nostra llibertat.