Solidaritat

Malauradament des de fa temps és massa habitual veure persones que remenen dins els contenidors de les escombraries. Primer potser no se'n feia gaire cas perquè pensàvem, o volíem pensar, que només recollien cartró o altres objectes susceptibles de ser venuts i així treure'n uns calerons. El problema és que ara moltes d'aquestes persones el que busquen és menjar. Principalment en els contenidors propers als supermercats ja que saben que al final del dia hi van a parar molts aliments “poc presentables” pels estàndards que exigim els clients. A Girona, la situació s'ha fet tan insostenible que ha calgut establir unes regles per controlar-la. De moment es tracta d'una prova pilot resultat de l'acord entre l'Ajuntament i tres conegudes cadenes de supermercats. Els contenidors es tancaran i agents cívics i policia derivaran les persones que s'hi acostin cap al servei de distribució d'aliments. Els últims mesos ja s'havia intensificat el debat sobre la necessitat de posar fi a la cua de persones al costat dels contenidors per aconseguir menjar. No tant per una qüestió d'imatge com per dignitat. De dignitat envers unes persones que passen una situació inimaginable per a aquells que no la vivim. Tampoc no es tracta d'amagar res per aquella dita de: “D'allò que els ulls no veuen, el cor no en dol.” Perquè sí, ens ha de doldre, i molt, que es produeixin situacions com aquestes i tots hi hauríem de posar el nostre gra de sorra per contribuir a solucionar-les. El perill és caure, tot i les bones intencions, en una caritat/solidaritat malentesa, com s'ha pogut comprovar amb motiu dels desgraciats incendis que s'han viscut a l'Alt Empordà. S'han vist innombrables i sinceres mostres de suport tant envers els afectats com envers tots aquells que van contribuir a l'extinció de l'incendi. Per descomptat, una actitud molt lloable que cal agrair. El problema és que en aquest afany de voler ajudar els afectats n'hi va haver que van començar campanyes de recollida d'aliments i les imatges mostraven patates, arròs, llet... Però és que a l'Alt Empordà no necessitaven menjar com si es tractés d'un país afectat per la fam. Encara ens falta molta pedagogia per no equivocar-nos en les nostres accions solidàries. Solidaritat, suport, assistència, col·laboració... Això sempre, però amb criteri per evitar que les millors intencions del món es quedin en no res.